DEMO violí & metal·lòfon MIDI



Aquests dies encaro la recta final del projecte de robòtica musical que ha estat el meu Projecte Fi de Carrera (PFC) d'Enginyeria Industrial en el que he desenvolupat una automatització d'un metal·lòfon i un violí.

Aviat tocarà defensar-lo davant d'un tribunal de professors i per això he fet un video per a utilitzar a mode de demo si el directe falla (esperem que no). S'ha composat la peça musical que posi de relleu les prestacions de cadascun dels dos instruments. Totes dues automatitzacions basades en la plataforma Arduino interpreten musicalment el senyal MIDI que els arriba en una connexió MIDI IN, tant pot ser d'un ordinador, un teclat o qualsevol controlador MIDI.

En funció de la nota rebuda, el metal·lòfon activa durant unes mil·lèsimes de segon l'electroimant que fa percudir la placa corresponent. El violí quan rep una nota a tocar, controla els 3 motors per a que el rodet del violí es posi a l'alçada corresponent (on un violinista posaria el dit), gira el violí per a que l'arquet fregui la corda que toca i l'arquet comença a moure's per a fregar la corda.

Com es pot observar, el violí desafina una mica. Això és degut a que no faig un control sobre la posició sensada (mesurada per un sensor) del rodet sinó que com que utilitzo motors pas a pas, es suposa que cada pas que s'ha fet fer al motor realment s'ha efectuat sense lliscaments. Quan es dóna un lliscament (alguns passos no es fan) la posició suposada i la real no són la mateixa. S'ha deixat per possibles millores futures el sensat de la posició i el control de posició en base a aquesta mesura.

La veritat és que el projecte (tot i que el PFC abarca fins on he arribat) és molt més gran que aquests dos prototips, qui sap si podré desenvolupar-lo sencer algun dia. De moment, estic molt content d'haver tingut la oportunitat d'arribar fins aquí. Gràcies a tothom que ho ha fet possible!

Resposta al conseller Cleries sobre la #maratopobresa

S'apropa la #maratopobresa de TV3 i poc a poc s'anima el debat sobre la mateixa. Repetidament he mostrat i argumentat el meu rebuig a aquesta ('Caritat o impostos' i frase del mes de 'Maig') i no tenia pensat fer cap article més sobre el tema, però avui he pogut llegir un article del periodista de TV3 Joan Carles Peris. M'ha semblat un article intrigant. Si bé l'autor accepta totes i cadascuna de les crítiques que deu haver llegit i sentit, segueix defensant la marató. Enmig de l'article, recolzant l'únic argument força d'aquest, diu:
"La Marató no és una iniciativa de cap govern, per molt que alguns ho vulguin fer veure així"

Així, argumenta que si és una iniciativa de TV3 no es pot contraposar a les retallades ja que aquestes no les fa TV3. Després argumenta que "no toca" parlar de les causes de la pobresa ja que dividiria l'espectador i que la marató "vol sensibilitzar i mobilitzar, no adoctrinar". Vaja, que vol recollir diners, aconseguir que tots pensem "pobrets pobres" i que no reflexionem sobre les causes estructurals de la pobresa ni ens plantegem saber "qui ha enretirat la cadira que falta", com diu l'Albert Sales en el seu brillant article sobre la marató.

El més sorprenent, però, és aquest "per molt que alguns ho vulguin fer veure". Primer he pensat que era una dedicatòria a tots els que critiquem la marató contraposant-la amb les retallades del govern però després he llegit que el mateix conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries havia escrit al seu blog sobre la marató:

"La idea va sorgir des del Govern, pensant que, si bé estem fent el que ens pertoca com a Administració tot i les dificultats, també hem de donar a la ciutadania la possibilitat de sentir-se protagonistes, implicar-se en la solució dels problemes que ara mateix estem afrontant."

Agraeixo profundament que em brindi la possibilitat de "sentir-me protagonista i implicar-me" en la solució dels problemes que en gran part estan generant i agreujant les retallades del seu govern. En què quedem, però? Em pregunto si Joan Carles Peris està acusant de mentider al conseller de Benestar i Família.

Llegint l'article del conseller sobre la marató no he pogut evitar respondre un comentari (que encara ha de ser moderat i espero que sigui publicat al seu mateix blog). Per si 'estranyament' no fos publicat, us el deixo a continuació:

Resposta al conseller Cleries:
M’agradaria una Marató per la Pobresa que parlés dels motius de la pobresa. La riquesa en temps de crisi no disminueix, senzillament es concentra. Els rics s’han fet més rics en temps de crisi. Una marató per la pobresa ha de conscienciar sobre els factors que influeixen en la pobresa i la principal (per molt que no els agradi aquesta paraula) és la classe social on es neix. Hi ha classes, no les neguin amb el seva famosa “cultura de l’esforç”..

Em sembla d’una hipocresia important dir que la Generalitat no dimiteix de la seva responsabilitat de lluitar contra la pobresa després del que ha passat amb la RMI, de les nombroses retallades en els serveis bàsics que ajuden a suavitzar aquesta motxilla tant diferent que portem cadascú al néixer. I no parlem de les retallades de Madrid (de la que sou còmplices).

No han volgut fer pagar la crisi a qui pot pagar-la, no han volgut parlar d’ingressos, al contrari, retallant l’impost de successions han renunciat a 200M€ anuals provinent de 500 famílies amb fortunes considerables (les herències de més de 2M€). Hi ha marge, es pot lluitar contra el frau fiscal, es pot implantar un impost a l’energia nuclear, una taxa turística (immediatament, no rebaixada i d’aquí uns mesos com han pactat amb el PP). I no parlo dels impostos espanyols suprimits o rebaixats al llarg dels 15 últims anys amb els vots sempre favorables del company Duran i Lleida.

I segueixen dient que retallar és molt dolorós però no tenen alternativa.. Au va, al menys reconeguin que d’alternatives n’hi ha però que no els agraden. Lliurin la batalla ideològica, no la neguin.

Ens fan triar entre donar o no donar a la marató per la pobresa apel·lant a la moral i la ètica individual. Jo apel·lo a la mateixa moral i ètica que espero que tingui per demanar-li que via impostos progressius facin que els més adinerats, els qui més guanyen i més tenen aportin més i no facin aquestes retallades tant doloroses.

I no em digui que les empreses marxaran, perquè aquesta cançoneta era la que regia la política fiscal d’Irlanda i mirin com està. Si Alemanya, França i els grans estats europeus que tant admirem haguessin fet cas a aquest argument, no tindrien la fiscalitat tant potent que tenen que permeten una despesa pública tant més gran que la nostra.

Ja sé que amb un comentari al seu blog no canviaré la seva ideologia, doncs ja fa molt temps que s’hi dedica i deu ser clara. Només demano que publiqui el comentari i que si el contesta, faci l’esforç de respondre el que li he dit i no donar una resposta genèrica emparada en la nació, la solidaritat i bla bla bla, si ha de ser així, no em contesti.

Si us plau, no neguin l’alternativa, discuteixin-la, rebatin-la amb arguments. No la neguin ni la menyspreïn com fan ara, és una actitud prepotent que no és digna de la Generalitat de Catalunya.

Actualització (24 de maig)
El meu comentari ha estat publicat i el conseller de Benestar i Família va respondre ahir amb dos comentaris per separat:

Respostes del Conseller Cleries:
"Estic convençut que el proper diumenge el conjunt de la ciutadania de Catalunya farem una gran mobilització en la lluita contra la pobresa. Mentre anem intentant sortir de la crisi, no podem deixar a les persones i famílies que estan en situació de més vulnerabilitat, les hem d’atendre bé! Des de les administracions hem de fer el que toca, però això no treu que hi hagi una gran resposta de la gent, del país. Fem costat a través de les entitats del tercer sector social. SOM-HI!!!!" 
"Crec fermament en els drets socials i en el paper de les administracions per garantir-los. Però també crec en la societat, en les persones i en el moviment associatiu. En la capacitat de resposta de la societat davant dels problemes. Malament qui només ho espera tot de l’administració. L’administració ha d’estar al servei de les persones. Però la societat ha de tenir capacitat de resposta.
Crec em la JUSTÍCIA, evidentment, però també crec en la SOLIDARITAT que S’IMPLICA, com els milers voluntariat i els milers d’entitats socials del país. CATALUNYA és una nació solidària. Diumenge amb la Marató de TV3 ho tornarem a fer visible en favor de les persones i les famílies.
SOM-HI!!!!!!!!!!!!"

Efectivament, les expectatives s'han complert, són respostes molt genèriques i que apel·len a la emotivitat sense entrar a rebatre ideològicament res de res. Igualment no he pogut evitar respondre:

Rèplica al Conseller Cleries:
"Quina vil trampa fa vostè pintant com coses diferents el paper de l’administració i la solidaritat de la societat catalana. Què és sinó solidaritat la redistribució de la riquesa?

L’administració i la societat són un, no ho intenti dividir. La capacitat de resposta l’hem de tenir tots i hauria d’haver estat trobar els recursos d’allà on es poden agafar per a seguir garantint que “ningú es queda fora de joc”.

Li proposo que facin un “impost solidari” o un “impost patriòtic” pel qual les grans fortunes de Catalunya aportin més. La recaptació podria ser 100 vegades el que es recaptarà el dia de la marató. Això seria solidaritat de veritat. Els fa molt mal, diuen, fer les retallades, els deu fer més mal fer mesures com aquesta perquè no n’han fet ni una.

Si som una nació solidària, siguem-ho. Tots. Els més rics també"

____________________________________________
Enllaços sobre la #maratópobresa:

Articles

Maig

Frase del mes: Que ningú es quedi fora de joc

Aquest és el lema de la marató extraordinària que TV3 farà per la pobresa. Sense pensar-hi gaire, un pensa que sempre està bé que es munti una marató, una acció solidària massiva del país, bla bla bla...

Fins ara la marató, em generava una sensació contraposada. Crec en la recerca pública, el finançament públic de la recerca científica és la garantia que es farà una recerca amb el finançament aplicat en funció del bé comú i no de la rendibilitat del projecte o del coneixement que hagi generat. L'exemple és la esgarrifant dada que els defensors de la recerca privada (estil estats units) no em poden respondre mai, i és que per molt pioners que siguin als EUA en recerca, la majoria dels recursos destinats a la recerca de la indústria farmacèutica és en la virilitat masculina i l'estètica femenina. No els culpo, no podem pretendre que les empreses inverteixin en el que ens interessa a nosaltres, per això no crec en "potenciar" (un eufemisme de desgravar i ajudar fiscalment) la recerca privada. I finançar en una recapta caritativa aquesta recerca posa en evidència la falta d'inversió pública i fins i tot permet que els nostres representants polítics hi comptin a l'hora de fer números fent que no sigui una aportació "extra" sinó al contrari.

Però d'altra banda, la marató anava acompanyada d'un component de donar visibilitat a malalties minoritàries, a la sensibilització cap a la prevenció, la solidaritat i el coneixement i és que hi ha molt més que el programa que recapta diners, moltíssims instituts i escoles del país reben xerrades i debats sobre el tema de torn.

El que és el 'colmo', però, és la marató per la pobresa. Aquí ja no hi passo. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat el grifo de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que es tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic...

En fi, en aquest article ja explicava perquè estic en contra d'aquesta marató: "Caritat o impostos". Els motius en segueixen sent els mateixos. 

Cançó del mes: El fong i el llangardaix - Joan Colomo (Producto Interior Bruto Vol.2)

Joan Colomo ha tret el segon volum del seu Producto Interior Bruto, és quasi obligat que aquest mes, la cançó sigui El fong i el llangardaix, una de les cançons que més m'agraden d'aquest disc juntament amb Mart, Ya Ves Andres i Mans Buides. Us deixo la cançó amb el videoclip de la cançó, que ja és en la llista d'Spotify de les cançons del mes.


Recomanació del mes: Anuari Media.cat - Els silencis mediàtics del 2011

El silenci és una censura molt efectiva. A Media.cat, l'observatori crític dels mitjans de comunicació catalans, cada any fan un recull dels temes silenciats. La força de les grans empreses anunciants és desproporcionada davant uns mitjans que depenen dels ingressos dels seus anuncis. 

Aquesta recomanació podeu considerar-la tant per l'anuari (un dels moments importants de l'any a Media.cat) com per el portal media.cat on s'hi van publicant estudis del tractament de les notícies dels diferents mitjans així com notícies que per un motiu o altre han quedat silenciades. 

A twitter els podreu seguir a @MediacatCat. Podeu descarregar-vos l'anuari dels temes silenciats el 2011 aquí.