Ja fa temps que les esquerres van posar sobre la taula el concepte participació com a valor i tòtem de la democràcia. I arran de la consulta de la Diagonal, el tema no pot estar més de moda. Em sembla que a vegades ens passem de llestos i pensem que sabem què vol dir i jo, personalment, puc afirmar que fins fa ben poc no ho he tingut clar del tot.
Fins a quin punt la ciutadania ha de ser urbanista/sociòloga/ideòloga?
On queda el límit de la confiança dipositada per la ciutadania en les el·leccions?
La meva primera reflexió al voltant de la participació és que s'ha de desmuntar com a tòtem indivisible i valor indiscutible. Hi ha fórmules de participació que s'adeqüen als moments i temes a tractar i depèn de quines i com es facin no aporten res de bo. En el concepte participació hi cap des d'una consulta amb respostes tancades com la de la Diagonal fins a un projecte de participació deliberativa com Carmel Amunt.
Quin tipus de participació volem per la nostra ciutat i els nostres barris?
La línia que estic descobrint que fa anys que es treballa al districte d'Horta Guinardó no es limita a preguntar, què vol? Una Escola Bressol o una Biblioteca? Des d'un punt de vista polític, interessa saber quines preocupacions té el veïnat i quines necessitats tenen els barris per planificar les transformacions, actuacions i mesures que cal prendre. I també cal projectar i executar escoltant els veïns i veïnes així com les entitats del territori. És una feina costosa i que porta moltes hores pels tècnics i polítics però és clau per el bon funcionament dels barris. Aquesta participació deliberativa, la que no admet posar-se medalles, la de seure a treballar conjuntament amb els que es preocupen pel barri, la del consens i el debat constant no sense diferències i desacords.
I quin tipus de participació vol la nostra ciutadania?
Sovint veiem gent que es queixa, que demana més proximitat i més informació dels polítics. Em pregunto si realment la gent vol 'persones normals' o prefereixen 'personatges carismàtics', em pregunto si la gent prefereix 'polítics dialogants' o 'líders ferms'. Sobretot, però, em pregunto si els veïns volen participar en la construcció del futur del barri o queixar-se del 'qué hay de lo mío' i del banc de davant de casa.
Per sort hi ha de tot. Però no és una majoria, ni molt menys, la gent que vol asseure's a treballar amb els tècnics i els polítics. Entenc que no es pot arribar a tot.
Avui, a la Comissió de Seguiment de la Font d'en Fargues, m'he quedat una estona xerrant amb el que ha estat l'únic representant dels veïns i veïnes no associats del barri. Entre altres coses, ens preguntàvem perquè no hi havia més gent no associada disposada a debatre i treballar un pla de futur per al barri i una de les raons que comentàvem és que possiblement la gent que vol transformar i vol implicar-se i treballar pel barri, acaba tard o d'hora a les associacions de veins i veines o a qualsevol altra entitat.
Sembla que la majoria de la ciutadania no entén què vol dir participació, doncs. Sembla que tothom vol participar però són una minoria els que s'asseuen a la taula.
De tota manera, crec que des d'Horta Guinardó es practica aquest tipus de participació deliberativa, de persones disposades a dedicar temps i esforços en els Consells de Barri, les comissions de seguiment de les obres, en la gestió cívica d'equipaments com el Punt d'Informació Juvenil d'Horta o els Casals de gent gran, etc. I jo, personalment, crec que és la direcció que hem de continuar prenent.
Mentrestant hi haurà partits que segueixen defensant la consulta com a gran exemple de participació ciutadana. Ni el món ni la ciutat és blanc o negre.
Si volem una ciutadania que participa activament no crec que aquesta sigui la millor opció, ara bé, si volem omplir-nos la boca de participació però convertir el ciutadà en un concursant de Quieres ser millonario la opció clarament és la consulta ciutadana.