Sostenibilitat i campanyes electorals

Fa uns anys vaig escriure un article sobre les campanyes electorals i la seva sostenibilitat donant algunes idees i qüestionant diferents aspectes d'aquestes des del punt de vista de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Cada vegada que s'apropen eleccions, rellegeixo aquell article.

Aquest any, he volgut revisar-lo per a actualitzar-lo a la nova realitat política i social, incorporar-hi certes reflexions i treure'n o matisar-ne d'altres. 

Les campanyes electorals són útils
Encara que en les enquestes la immensa majoria de la ciutadania afirma que no pren la decisió del vot en funció de la campanya electoral, si entenem la campanya electoral de manera àmplia (publicitat, entrevistes, debats, notícies, tertúlies...) sabem que això no és del tot cert. En les setmanes anteriors a les eleccions molta gent decideix el seu vot i molta altra canvia la seva decisió prèvia. Això dóna motius per entendre el caràcter conservador i d'arriscar poc que prenen els partits, sobretot els petits que no gaudeixen del coixí mediàtic. Així, crec que el debat no és sobre l'existència de campanyes electorals (seria un debat interessant però poc realista) sinó sobre com repensar-les. 

Quins problemes hi ha?
Però no és menys cert que les campanyes electorals estan lluny de la sostenibilitat en tots els aspectes i centrant-me en el meu espai polític, no és una incoherència menyspreable. D'altra banda, tots sabem les dificultats que té l'ecosocialisme per tenir un espai mediàtic on explicar-se, proposar i situar-se en el debat públic.

Els partits petits no tenen ni de lluny els recursos econòmics ni les donacions (i finançaments irregulars) de les que altres partits gaudeixen i una campanya electoral actual representa una despesa important. Aquí cal destacar que en les últimes campanyes ICV ha fet una reducció dràstica del pressupost de campanya a la meitat d'anteriors campanyes i ha incorporat el finançament d'aquestes a la militància i la ciutadania mitjançant micro-préstecs per a evitar els crèdits amb entitats bancàries.

Però tant a nivell econòmic com ambiental, les campanyes electorals de cartells, banderoles i pancartes d'un sol ús no són sostenibles. Representen un cost econòmic que només s'amortitza en unes soles eleccions i representa una gran generació de residus. I està molt bé que alguns materials electorals siguin reciclables o fets amb material reciclat. El millor residu no és el que es recicla, és el que no es genera. El principal obstacle en aquest aspecte és la personalització de la campanya, un lema i un candidat diferent per a totes les eleccions que fa impossible reutilitzar el material de les eleccions locals per a les eleccions europees o quan canvia el candidat.

A nivell d'impacte social, l'estil de campanya electoral agressiva, de confrontació personal més que d'idees, de mercantilització de la política apropant cada vegada més al votant a un consumidor fa que cada eleccions es saldin amb un major nombre d'abstencions i en tot cas desencís del sistema democràtic. Aquest tipus de campanya van en la direcció contrària a la sostenibilitat d'una democràcia lliure, sana i forta. 

La sostenibilitat no és un condicionant sinó part de la solució
L'espai de l'ecosocialisme fa de la sostenibilitat un argument central de la seva ideologia i la seva acció política i no s'entén pas com una restricció sinó tot el contrari, com la solució. Així, no vull enfocar el debat només com un tema de coherència ideològica sinó també com a construcció d'alternatives per a trobar solucions a les dificultats que tenim.
 
  • Material físic de llarga vida: No és lògic gastar tant en cartells, banderoles i pancartes que no es poden tornar a utilitzar. Un partit té unes idees i valors perdurables. El disseny i fabricació dels materials de campanya s'ha de fer pensant en poder-los utilitzar en diferents el·leccions i candidats.
     
  • Material multimèdia específic de campanya: Com a contraposició, l'aparició als mitjans (entrevistes, debats i declaracions als mitjans) així com el material multimèdia (spots electorals, material electrònic amb propostes, web, xarxes socials) han d'incorporar les propostes concretes que implica l'aplicació d'aquestes idees i valors a l'àmbit de les eleccions i la realitat actual, garantint que el candidat o candidata, les propostes concretes i els arguments per a defensar-les arribin a l'electorat.

  • Optimització de recursos: No podem malbaratar diners i esforços dels militants penjant cartells als espais reservats per ser tapats el matí següent pels motoristes a sou dels partits grans. La militància serveix per molt més que omplir actes electorals i penjar cartells, poden explicar i convèncer de les nostres idees en punts clau de cada barri, facilitem que així sigui. La gestió de tot el material reutilitzable, la recuperació del material, establir-se en punts clau dels barris donant difusió de les nostres propostes i el ciber-activisme...
     
  • Estalvi i compartir despeses: Fa unes setmanes, el parlament va votar contra la reducció del límit de despesa de les campanyes electorals i proposta del mailing conjunt de tots els partits proposat per ICV-EUiA, tot i això, una bona alternativa és fer un mailing conjunt de tots els partits que hi van votar a favor reduint despesa i no generant tants residus.
     
  • Participació i clima de campanya, sostenibilitat de vot Fa temps que els grans partits no pensen a mig termini. S'estan duent a terme campanyes i precampanyes curt-terministes que l'únic objectiu està centrat en la representació. Això vol dir centrar l'interès en el percentatge de vot i no el nombre de vots. Pensant en la sostenibilitat de la democràcia, l'últim que volem és el clima polític de confrontació i pica-baralla que només persegueixen fer perdre vots a l'altre. L'objectiu ha de ser sempre guanyar vots, mai treure'n als altres i resistir-se a la confrontació personal (tot i la predilecció mediàtica a aquest tipus de declaracions) i passem a contraposar propostes, arguments i ideologies.
     
  • Som votants i no consumidors Ja fa molt de temps que molts partits han començat a practicar la campanya emotiva i buida ideològicament. Convertint els partits com marques que el votant compra i on la estètica, la èpica i la emotivitat són reclams comercials, regnen els adjectius i propostes genèriques amb les que tothom podria estar d'acord "una Catalunya millor". Això no fa més que produir frustració al veure que la posta en pràctica (aquesta sí ideològica) de "millor" és suprimir impostos als rics i fer retallades socials. Negar el debat ideològic és poc responsable per part dels partits, cal fer un especial esforç per a re-polititzar la política.
     
De què tenim por? 
D'entrada, se m'acudeixen moltes objeccions que es poden fer a aquest enfoc i molts inconvenients a la posada en pràctica de tot això. Però no és precisament això el que ens trobem quan parlem de sostenibilitat en àmbits com la indústria o la mobilitat?

No sóc especialista en comunicació política ni politòleg, aquest article està molt lluny de voler aportar idees en aquesta direcció. Intento proposar el que podem extreure del mateix discurs ideològic del partit davant de la deriva insostenible econòmicament, social i ambiental que estan tenint les campanyes el·lectorals i en sóc conscient que ja s'han donat alguns passos importants en aquesta direcció però cal continuar fent-los.

Hem d'aplicar la sostenibilitat a la campanya el·lectoral, no només per mostrar coherència ni per donar una imatge concreta, també per a sostenir la democràcia i el nostre espai polític al llarg del temps.

1 comentari:

Marta ha dit...

Tens molta raó amb lo dels espots electorals, que només busquen emocionar. El de les últimes eleccions de convergència era taaaan exagerat! avui el miràvem amb la Berta, i ja veurem el d'aquest any.... Molt bon article!