La Poma d'en Trias

Perdonin-me el centralisme.
Poden dir-li així o poden qualificar-lo localisme, en tot cas, em preocupo per qui es preocuparà dels entorns de can Pistraus, qui gestionarà tot el que està tan aprop meu.

No vull confiar en aquells que ara es disfrassen de progressistes.
No vull donar ales als que utilitzen la prohibició per aconseguir el civisme.
No vull potenciar l'esquerra que gira la cara permetent les prohibicions.
Prefereixo els que tot i ser dins, no passen per depèn de quin tubo.
I és que la ordenança de civisme va ser un tub massa estret.

Per això, sabent que hi ha errors i sense suportar la imatge que es dóna, sé qui vull.

ahi lo dejo..

Almenys que no sigui per excés de confiança.

UNA GRAN aPOSTA


La posta de la guàrdia

Una gran posta.
I una gran aposta, efectivament, un altre cop. Ja ens entenem.

N'hi ha que volen estar de morros però a Can Pistraus estem d'allò més contents!!

N'hi ha que diuen que s'ha robat el govern al partit guanyador...
N'hi ha que diuen que és un pacte de perdedors...

N'hi ha que s'esforcen i s'esforçaven (i han fet molt mal a la consciència de les regles del joc) a fer creure que la població de catalunya (n'hi ha que en diuen el poble català però jo com que no hi he anat mai perquè queda molt lluny d'aquí Can Pistraus, i crec que he votat a pesar d'això; dic la població de catalunya...) havíem de votar (i aquí hi podria anar un punt, però segueixo) el parlament de Catalunya.

El president i el govern de la Generalitat de Catalunya el tria el parlament.
Qui apunti cap a algun altre lloc, que s'asseguri d'estar apuntant cap a la democràcia, sisplau...

Avui tocava això... Ja saben que a can pistraus som dels que no ens n'hem amagat. Dels únics que han apuntat cap allà on hem arribat.

Amb tots els prospectes i sense ànim de lacra.