Suposo que tots heu tingut oportunitat per a llegir o sentir què ha passat a les eleccions a l'estat federat de Baden-Wüttemberg, un dels més importants del país i que havia estat governat per la dreta de la CDU des de la segona guerra mundial. Els Verds, duplicant el seu resultat han arribat al 24,2% i el seu candidat, l'ecopacifista Winfried Kretschmann serà primer ministre del land de Baden-Württemberg.
Però hi ha més, en dos altres lands, també han fet història. A Renània-Palatinat van triplicar els resultats obtenint així un 15,4% del vot i a Hesse també han duplicat arribant fins al 20%. Alemanya s'ha tornat més verda, sens dubte.
No faré trampes. No vull dir ni insinuar que això sigui una onada verda que estendrà l'ecologisme arreu d'Europa. Els resultats alemanys tenen uns motius, vàries tendències i moviments que han confluït en aquest gran resultat. Sens dubte, Fukushima ha estat un condicionant important però no ho dic en el sentit de desvirtuar el resultat, al contrari. Ha hagut de passar una desgràcia per a tornar a posar a la ment de la gent que l'energia nuclear és molt complicada, perillosa i cara social, ecològica i econòmicament parlant (encara tenim l'assignatura dels combustibles fòssils), és indubtable que els partits verds europeus són els únics que poden capitalitzar aquest canvi de percepció vers les nuclears de la societat europea i mundial.
Però he dit que no faré trampes, no diré que ha començat la onada verda a Europa, seria massa fàcil. Però aquest creixement històric del DIE GRÜNEN ens fa preguntar-nos perquè això no pot passar aquí? Òbviament, aquí a Barcelona, els verds no érem a l'oposició i les eleccions són locals i no a la Generalitat, que vindria a ser l'equivalent. En comptes de liderar una protesta, aquí hem liderat unes polítiques a l'Ajuntament.
Però hem pogut desenvolupar el nostre projecte polític? És obvi que no.
El nostre projecte polític, la nostra ambició no és un matís sobre el projecte socialdemòcrata. Sempre un partit minoritari en un govern, es troba en una posició incòmode o si més no, difícil d'explicar. És incontestable, i així ho diem, que l'ajuntament de Barcelona ha desenvolupat polítiques d'esquerres i que avancen cap a la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de la ciutat. Però hem d'assumir que el projecte del soci gran (PSC) és el nostre? No, clarament no.
Per tant, sí, estem orgullosos del que hem aconseguit, del que hem fet de la mà dels socialistes però no amaguem que el nostre projecte va molt més enllà en la sostenibilitat i la visió d'esquerres. Allà queden la requalificació del miniestadi, l'hotel Vela, l'ordenança del civisme, la de la nuesa i seminuesa...
Si alemanya no té perquè ser l'inici d'una onada verda europea, sí que pot suposar un 'clic' per als ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Un 'clic' per a preguntar-nos, perquè no? què ens fa pensar que no podem tenir un gran partit verd a Barcelona? Què ens fa pensar que hem de ser un soci minoritari quan socialment els 'valors verds' estan tant assumits i hi ha una majoria social d'esquerres?
Un 'clic' per pensar és el projecte eco-socialista és un projecte aplicable? Perquè hem d'entendre que l'ecosocialisme ha de ser un matís sobre el projecte socialdemòcrata?
Reivindico des d'aquí el projecte d'iniciativa per ell mateix, un projecte valent, sòlid i innovador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada