El cotxe elèctric o com canviar per seguir igual

Aquests dies tenim el saló expoelèctric, el que han batejat com el saló de vehicles elèctrics més importants del sud d'Europa, instal·lat a Barcelona. Fa temps que vull escriure sobre el cotxe elèctric des de la òptica de la mobilitat sostenible i he trobat que és una bona excusa per a fer-ho. En aquest article exposaré el meu posicionament sobre el cotxe elèctric com a aposta pública en matèria de mobilitat, com a mode de transport, no sobre la seva existència.

És sostenible?

Què és sostenible i què no? Estic bastant fart de veure anuncis de cotxes (convencionals) que pel sol fet de complir els cada vegada més exigents estàndards europeus, s'anuncien com a "cotxes ecològics". Amics i amigues, 'més sostenible' no vol dir 'sostenible' de la mateixa manera que 'amb menys gluten' no vol dir 'apte per a celíacs'.

Per a jutjar alguna cosa des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental, cal identificar els problemes actuals en aquest sentit i valorar el seu paper en cadascun d'aquests problemes.

Entorn el cotxe i la mobilitat en general tenim d'una banda el problema de la contaminació a les ciutats i entorns, la qualitat de l'aire. És cert que és un dels temes més preocupants a curt termini. Alguns experts asseguren que és responsable de més de 1000 morts prematures cada any. D'altra banda, la problemàtica bàsicament és causada per vehicles dièsel antics (cotxes, furgonetes i camions).

I si és cert que aquest és un problema important a tenir en compte, no és ni molt menys l'únic. A més de la greu crisi econòmica actual, hauríem de tenir present la cada cop més propera crisi energètica. L'augment ja sensible del preu dels combustibles fòssils posa a prova el nostre sistema energètic donada la poca independència energètica, només el 26% de l'energia que consumim és íntegrament produïda aquí (bàsicament eòlica i carbó), la resta és produïda amb combustibles importats. Això fa que el preu de l'energia de l'estat sigui molt sensible a l'escalada dels preus que ja no s'aturarà.

D'altra banda i no menys important, lligat al sector de l'energia i al sector del transport, tenim les emissions de gasos d'efecte hivernacle (no confondre'ls amb la contaminació, no són nocius per la salut de les persones sinó que alteren l'equilibri tèrmic del planeta). Mentre els països en via de desenvolupament incrementen any rere any aquestes emissions i Europa i els Estats Units no sembla que facin una aposta decidida per la reducció, veiem com aquest any l'àrtic ha batut el rècord de desglaç. També cal tenir en compte l'impacte ambiental de la fabricació dels vehicles. Aquí molts destaquen el problema ambiental que presenten les bateries com a residu químic altament tòxic.

Així, si bé és cert que tenim un problema de contaminació a les ciutats, el cotxe elèctric és una bona solució al respecte, però genera importants dubtes respecte al consum energètic, representant un important augment de la demanda d'energia elèctrica. D'altra banda, no ens enganyem a nosaltres mateixos dient que el cotxe elèctric no emet CO2. Localment no emet res de res però l'energia que consumeix s'ha produït en centrals elèctriques.

Es fan moltes trampes des dels partidaris del cotxe elèctric calculant quines emissions tindria el cotxe elèctric en funció del que es diu el mix energètic. El que s'ha d'estudiar és quin tipus d'energia seria la que cobriria l'increment de la demanda. Tots els estudis d'implantació del cotxe elèctric accepten que estem parlant d'un increment importantíssim de demanda energètica solapada en una franja horària crítica (quan la gent arriba a de la feina) on hi ha la punta de consum. L'increment de demanda seria coberta bàsicament per centrals de cicle combinat (gas natural), cosa que augmentaria notablement el preu de l'energia elèctrica i si bé serien menys, també suposarien emissions de CO2.

Així que canviar cap al cotxe elèctric milloraria radicalment la qualitat de l'aire a les ciutats, com a contrapartida caldria redimensionar el sistema energètic (de producció i distribució així com la creació de zero d'un sistema de càrrega) amb una lleugera reducció en emissions de CO2 i un augment del preu de l'energia que se suma a l'escalada de preus que ja ha començat.

Com a substitutiu de què?

El cotxe elèctric és un cotxe, perquè dic que no és un cotxe? Doncs perquè una de les principals característiques del cotxe convencional no es compleix en el cotxe elèctric, l'autonomia. Aquesta "tonteria" si voleu, és el que determina quin ús i quin comportament en aspectes de mobilitat tindrà aquest vehicle. Una autonomia sensiblement més baixa (d'uns 120km de mitjana, respecte els 800km aprox. d'un cotxe convencional) sumat a la lentitud de la seva càrrega (de 3,5h a 8h) impedeix d'entendre el cotxe purament elèctric com una alternativa viable per a substituir el cotxe convencional i l'ús que en fem. No són vehicles equivalents, un no pot substituir l'altre.

El cotxe elèctric és un vehicle que sembla cobrir la necessitat només de viatges "curts" i clarament urbans o entre nuclis propers. Tant des d'Europa, des de l'estat i el mateix ajuntament de Barcelona, semblen estar entestats en aconseguir que el vehicle elèctric sigui una alternativa real. Des de les ajudes directes a la compra d'un vehicle elèctric, les facilitats i infraestructura de càrrega per part de la ciutat i aposta pública van dirigides en aquest sentit. Molts també justifiquen aquesta aposta per la conversió del sector industrial automobilístic i tots els llocs de treball que representa.

Però justament en aquest abast de mobilitat és on ja tenim l'alternativa més sostenible en tots els aspectes. El vehicle elèctric que consumeix menys energia per persona transportada, que no necessita bateries ni un sistema de càrrega a construir és el ferrocarril. El metro i les rodalies són l'alternativa sostenible en l'àmbit urbà i de la corona de l'àrea metropolitana. I l'autobús, que gestionat correctament (no amb línies estranyes que van buides) és més eficient que cap cotxe elèctric que puguis trobar.

És aquí on cal inversió en infraestructures, tothom sap com estan les rodalies, la velocitat comercial del bus de Barcelona i el preu que té el transport públic. Invertim per a millorar això. El cotxe elèctric és una alternativa a un àmbit de transport que ja té una solució sostenible (molt més sostenible, de fet). La solució és la mobilitat col·lectiva (bus, metro, tramvia, rodalies) i la resta de modes sostenibles (caminar, bicicleta, patins...).

Ni tan sols des d'un punt de vista de llocs de treball, el cotxe elèctric no té massa sentit. Per cada passatger i quilòmetre, el sector del transport públic genera el doble de llocs de feina que el sector automobilístic i són llocs de feina menys deslocalitzables (no es pot conduir un autobús des d'un altre país però sí fabricar-hi un cotxe).

Conclusions

No estic en contra del cotxe elèctric ni tan sols en contra del cotxe. El cotxe és una eina de mobilitat interessant i molt útil per a molts tipus de circumstàncies. Un músic em comentava que amb transport públic no podia anar a fer concerts amb els instruments i els horaris en els que es fan. Tampoc el comerç pot tenir un distribuïdor que vagi amb metro ni et poden portar a casa un electrodomèstic en autobús. Se m'acudeixen moltes circumstàncies en que el cotxe o furgoneta (elèctric o no) és útil i necessari. El que no acabo d'entendre és que n'haguem de tenir un cadascú si l'utilitzem tan poc, però això ja obre nous debats que potser tractaré en un article dedicat al car sharing i el car pooling i és que per fer servir el cotxe, no cal tenir cotxe.

Estic en contra del cotxe elèctric com a model de mobilitat, com a aposta de les administracions, no contra la seva existència.

Tenim davant el cotxe elèctric: el que ens venen com el nou cotxe, el cotxe sostenible, la gran aposta de futur. Però analitzant una mica el tema veiem que el cotxe elèctric no substitueix el cotxe sinó un dels usos actuals del cotxe, precisament el que ja té una alternativa sostenible i més barata instaurada. Veiem que tampoc representa és una bona alternativa per a tots els problemes de de caire ecològic que tenim sinó bàsicament la qualitat de l'aire a les ciutats i per contra requereix d'una gran inversió per a la seva implantació.

No ens confonguem amb detalls, no existeix pel moment cap font d'energia inesgotable, tot el que sigui caminar cap a la individualització del transport va en contra direcció de la sostenibilitat en tots els aspectes.

El cotxe elèctric no és una alternativa real sinó que ens trobem amb un clar exemple de capitalisme verd, l'ecologia com a valor afegit d'un producte de consum, una moda més, un mercat nou. Però a l'hora, veiem les administracions entregades a fer-ho factible i rendible en nom de l'ecologia i els llocs de treball mentre segueixen sense invertir clarament en el transport col·lectiu com a model de mobilitat sostenible. Una alternativa, ves per on, que interessa molt a les grans empreses elèctriques i a les automobilístiques. 

Molt em temo que creient-nos tots plegats que fem un gran canvi, al final resultarà que és un d'aquells casos que es tracta de canviar una mica per seguir igual.