Nazis de segona

Avui ens hem assabentat de que la delegada del govern a Catalunya (amb cognom propi d'escriptor de la Generación del '27), Maria de los Llanos de Luna, el passat 8 de maig dins de l'homenatge a la Guardia Civil que es va fer a Sant Andreu de la Barca, va homenatjar la Hermandad de Combatientes de la División Azul. Aquesta és una entitat de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes tal i com informa el periodista Beltran Cazorla (@bcr_) a la Directa. El rebombori ha estat òbviament important, especialment al twitter. Llegint això em surten unes quantes preguntes per als càrrecs polítics que hi havia a l'homenatge:

Què fa un alcalde socialista homenatjant la División Azul?
Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca del PSC, era present a l'acte, segons el comunicat del PSC on, com la majoria de partits parlamentaris demana la dimissió de la delegada del govern, diu l'alcalde "ni sabia ni va poder evitar que es produís aquest lamentable fet". Així que podeu estar tranquils, no és que l'alcalde sigui feixista sinó que és incompetent i covard. No sabia on anava i a què ni tampoc va tenir el que s'ha de tenir per, veient el panorama, desentendre-se'n i no participar del vergonyós acte.

Hi ha nazis de primera i nazis de segona?

A molts ens han vingut al cap les declaracions de certs dirigents del PP titllant repetidament de nazis a la gent de la PAH i en una altra ocasió als catalans, em pregunto perquè Llanos de Luna no ens ret homenatge a nosaltres també. Una de dues, o bé hauria de desautoritzar a Cospedal i a Rafael Maluenda corregint que no som nazis, o bé no ens creu dignes d'homenatge tot i considerar-nos nazis.

És que hi ha nazis que mereixen ser homenatjats i nazis que han de ser ignorats i fins i tot humiliats? És que no som prou nazis per ella? Com a nazis que som, tenim el mateix dret a que ens facin un homenatge rodejats de guàrdies civils.

Recuperin el "es ETA", sisplau

Quins temps aquells en els que quan no els agradava algú o alguns deien "es ETA", com a mínim no ens confonien després homenatjant etarres. Si et comparaven o et titllaven d'etarra, sabies què volien dir. Ara quan et diuen "nazi", has de preguntar "¿pero de los de homeajear o de los malos?".

Avui em sento com el nen que descobreix el pare menjant caca després d'anys de sentir "caca, això és caca, no ho toquis". És que jo no puc tocar-la i tu te la menges?! Perquè homenatgen aquells nazis i a mi no si m'hi han titllat tantes vegades? Quin cacau...