El risc de la participació política de l'esquerra sempre ha estat no caure en el greu error de creure que només des de les institucions ja es pot transformar. Crec que s'ha insistit molt, últimament, en aquest punt i en com això ha fet perdre "peus al carrer". Avui vull parlar de tot el contrari, del risc que es caigui en l'error oposat i igual de perillós, pensar que l'alternativa ja no passa per intentar abordar les institucions.
En matemàtiques, sovint s'utilitzen els conceptes condició necessària i condició suficient. Per a fer pa, hem de tenir forn però només amb un forn no podem fer pa: condició necessària però no suficient. D'altra banda, per ser major d'edat, tenir 41 anys és una condició suficient, però no necessària.
Si alguns vam poder caure en l'error de pensar que governar podia ser una condició suficient, crec que avui hi ha molt risc de creure que no és ni tan sols condició necessària. Hi ha qui argumenta que la lluita al neoliberalisme avui passa pel cooperativisme, la lluita al carrer des dels moviments socials, les xarxes de suport mutu, els bancs del temps, etc. oblidant o obviant la batalla ideològica en les institucions i l'objectiu de governar-les.
Avui ser soci de Som Energia i contractar l'electricitat a través seu contribueix a lluitar contra l'oligopoli de les elèctriques, la desobediència civil articulada des d'un dels moviments socials més forts i reconeguts per la societat com la PAH, ha permès visibilitzar la injustícia i les responsabilitats i aturar molts desnonaments. Les vagues generals han agitat la opinió pública i canviat consciències, hi ha nombroses tancades, manifestacions i recollides de signatures en defensa dels serveis públics, cada dia estem més organitzats i plantem cara.
S'han aconseguit moltes victòries en tota aquesta lluita, però hi ha un denominador comú que s'ha perdut sistemàticament, la lluita institucional. Avui la
reforma energètica del PP posa en perill tots els projectes de generació d'energia renovable, la llei hipotecària i la llei del "desnonament exprés" segueixen vigents i hi ha més de 100 desnonaments al dia en tot l'estat. La reforma laboral segueix ben vigent i fent estralls i es segueixen tancant CAPs, l'escola pública segueix sense la sisena hora i menys mestres, s'incrementen ràtios a escoles bressol i plana un ERO a TV3 i Catalunya Radio. Un pas endavant i uns quants centenars enrere.
Tinc una ferma convicció que el cooperativisme i l'economia social són part de l'alternativa al capitalisme. I estic tant o més convençut que l'estat, l'administració, també n'ha de ser una part. Un estat que recapti impostos de qui més té i qui més guanya per a pagar una educació i una sanitat universals públiques i de qualitat. Una administració que faci una reforma laboral que protegeixi el treballador de la precarietat i impedeixi fer un ERO tenint beneficis desorbitats. Unes institucions que aprovin lleis que potenciïn les renovables, gravin el malbaratament d'energia i recursos i es plantin davant les grans elèctriques i les seves exigències.
Tornant a les matemàtiques, una condició és suficient només si compleix totes les condicions necessàries. No podem renunciar a cap dels espais on es lliura la batalla, si és que volem guanyar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada