Sonarmàtica 2010

Avui arrenca el Sónar 2010 a Barcelona i com alguns sabeu, dins de la programació cultural del Sónar hi ha SonarMàtica, un espai expositiu al CCCB que aquest any va entorn de la robòtica:

(Back to) the robots

Una cadira que s’auto-desmunta i s’auto-construeix, robots que vigilen, toquen el violí o guien l’usuari per a dibuixar el seu autoretrat, mascotes robòtiques i artefactes maquinals que se suïciden, tots ells, i molt més, protagonitzen una mostra amb la qual SonarMàtica torna a les seves arrels; un “back to the ro(b)ots”. Tal com cantaven Kratwerk al seu clàssic de 1977: “We are programmed just to do / Anything you want us to / We are the robots…”

Ahir vaig estar muntant el meu espai, el metal·lòfon i el violí tocaran una peça inèdita de'n Pau Vallvé cada 15min dins de l'espai que hangar té al SonarMàtica. A mi encara se'm fa estrany veure el meu projecte dins d'una moguda de tant envergadura com és el Sonar, veure la meva presentació en un cartell al costat dels meus 'bitxos' o en una pàgina pròpia al web del Sónar:

El “Violí MIDI” i el “Metal·lòfon MIDI” sorgeixen com a part del projecte de disseny i construcció d’un entorn musical automàtic. Aquest entorn ha de permetre tocar en directe i per això s’ha dissenyat manejable, fiable, estable i totalment portable. El projecte té el seu origen en la reflexió de l’ús de la robòtica com a eina per la creació i l’actuació musical. Els mitjans i l’entorn influeixen i condicionen el procés de creació de l’artista. Un nou entorn, un nou llenguatge i una nova interfície produiran noves creacions, nous estils musicals. Parlem doncs d’un nou format que qüestiona els límits dels conceptes cantautor o banda musical.
 

Els instruments robotitzats fins al moment són un instrument de percussió polifònic i un instrument melòdic de corda fregada. Queden per abordar altres timbres, registres i funcions musicals. A l’horitzó del projecte es preveu la creació d’una interfície adaptada a les característiques de cada instrument convertint el conjunt musical automàtic en un entorn musical automàtic. A més, el projecte contempla la senzillesa constructiva, la reutilització de components així com el hardware lliure (Arduino) així com el protocol MIDI per la flexibilitat que proporciona.

Joan Vallvé presenta el seu projecte final de carrera d’Enginyeria Industrial desenvolupat en gran part al centre de creació artística Hangar. El seu treball es centra en l’ús de la robòtica com a eina per la creació musical. Va col·laborar amb el Music Technology Goup en el projecte de la Reactable i ha estat vinculat de manera activa a la música en projectes com Estanislau Verdet, Se atormenta una vecina i u_mä, que incorpora també el seu “Metal·lòfon MIDI” als directes.

Música composta per Pau Vallvé.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la gent del Sónar i a l'hangar. Aquí us deixo amb el primer video 'casero' del duet composat pel Pau que estarà sonant al CCCB des d'avui fins dissabte a la nit:

Campanyes electorals sostenibles?

ICV com tots els partits, estem escalfant motors per encarar un any importantíssim pel futur de Catalunya i Barcelona. En aquest ambient de reflexió, neguit i ganes de començar la carrera que precedeix qualsevol cursa de resistència, l'atleta té el temps de pensar quina estratègia prendrà i crec que ICV hem de tenir un debat que d'alguna manera hem anat esquivant sempre.

Enfocant la cursa ens trobem el problema de sempre, ICV no té recursos per jugar a ser un partit gran. Ni en diners, ni en nombre d'afiliats, ni votants. Quines solucions trobem dins del mateix ideari d'ICV en problemes com aquest? La sostenibilitat.

No només és qüestió de coherència, vull reivindicar un canvi cap a la campanya el·lectoral d'ICV sostenible perquè la sostenibilitat funciona i ha de ser la nostra aposta.

Com apliquem la sostenibilitat a les campanyes electorals?

El model econòmic capitalista no és altre que el de les campanyes actuals. Les campanyes el·lectorals actuals són campanyes de cartells, banderoles, pancartes i eslògans d'un sol candidat. Campanyes d'un sol ús,  campanyes molt costoses, que generen grans deutes (i per tant, grans favors als bancs), i generen grans residus. A ICV no podem estar-hi còmodes, hem de canviar el nostre model de campanya electoral, la campanya electoral sostenible:

1. Sostenible econòmicament. Altres partits no tenen problemes de diners, ICV no té ni de lluny els recursos econòmics ni les donacions de les que els altres partits gaudeixen, quins són els conceptes que nosaltres plantegem políticament entorn la sostenibilitat econòmica:
1. Material de llarga vida: hem de plantejar-nos si és lògic gastar-nos els diners que tenim amb pocs cartells, banderoles i pancartes que no podrem tornar a utilitzar. És molt més sostenible entendre que la inversió de disseny i fabricació de tot el material de campanya pugui ser ideat per a poder utilitzar en diferents el·leccions i candidats. Contraposem la campanya personalista i d'eslògans efímers envers la campanya d'idees i valors. Quantes banderoles i pancartes tindríem al cap de 4 el·leccions? 
2. Optimització dels recursos: No podem malbaratar diners fent cartells ni esforços dels militants per penjar-los per ser tapats el matí següent. Per a què serveixen els militants i adherits durant la campanya? és productiu fer-los estar una tarda amunt i avall per enganxar 100 cartells? Són persones que poden explicar i convèncer de les nostres idees en punts clau de cada barri.
3. Valor afegit: La nostra campanya no pot basar-se en la quantitat, hem de buscar la qualitat. L'anunci al metro és molt més eficaç que 1000 cartells efímers al carrer per més barats que siguin, per públic potencial i per permanència de l'anunci. 
2. Sostenible ambientalment com en altres aspectes la sostenibilitat econòmica va en la mateixa línia que l'ambiental. A part del que apuntava, què és que ICV diu  en matèria ambiental?
1. RRR: Reducció, reutilització i reciclatge. Ja fa temps que el reciclatge és indivisible de tots els materials d'ICV tant de campanya com d'altres. La reutilització l'hem d'incorporar immediatament (ja en parlo a dalt) i la reducció de residus ens porta a apostar pel material digital i les campanyes cibernàutiques, audiovisuals... Cal fer el tomb i acostar el missatge d'esquerres a la xarxa ja que els mitjans de comunicació no ens són especialment afins.
3. Sostenible socialment. El camí que estem prenent polítics i mitjans de comunicació no és sostenible socialment. Cada eleccions es salden amb un major nombre d'abstencions i les campanyes el·lectorals també hi tenen alguna responsabilitat.
1. Les campanyes sumen. La feina d'una campanya ha de ser pensada per ser aprofitada en la següent, d'això podem extreure'n que la campanya ha d'estar centrada en el model de país o ciutat que tenim, la proposta davant de la resposta.
2. Participació i clima de campanya, sostenibilitat de vot. Fa temps que els grans partits no pensen a mig termini. S'estan duent a terme campanyes, precampanyes i preprecampanyes que l'únic objectiu que tenen està centrat en el nombre d'escons o regidors, és a dir, el percentatge de vot i no el nombre de vots. Hem de pensar en la sostenibilitat de la democràcia, el clima polític, la confrontació i la pica-baralla només persegueixen fer perdre vots a l'altre. El nostre objectiu ha de ser sempre guanyar vots, mai treure'n als altres.

De què tenim por?D'entrada, sé que molts posarem objeccions a qualsevol canvi important, crec que hi hem de pensar molt, però no ens tanquem d'entrada. Que no és el que ens passava fa un temps quan parlàvem de sostenibilitat? Intentant respondre a algunes inquietuds i objeccions, m'agradaria aclarir què no vol dir el que proposo modestament des d'aquest article:

No vol dir que...

...el candidat desaparegui. Les campanyes electròniques, els spots de TV i els actes de campanya han de promocionar el candidat, la gent segueix volent saber qui vota.
...els militants no treballaran. Els militants poden assumir molta feina, la gestió de tot el material reutilitzable, la recuperació del material, establir-se en punts clau dels barris donant difusió de les nostres propostes.
...ICV desapareixi del carrer. No fer cartells d'un sol ús no ha de voler dir desaparèixer del carrer, banderes, pancartes (que amb el temps s'acumularan), anuncis al metro i campanyes a internet tindràn més presència que cartells d'un sol ús que queden tapats en una tarda.
...no podem parlar de temes actuals. Que la nostra campanya es centri en la proposta no vol dir que no poguem parlar dels problemes i situacions socials actuals, al contrari, ens ha de servir per exposar el nostre model aplicat a problemàtiques actuals.
...no podem parlar d'altres partits. No confrontació vol dir no desprestigiar, l'objectiu ha de ser sumar vots, no restar-ne a altres partits. Hem contraposar propostes, donar lloc a la comparació. Sense parlar de les misèries d'altres partits, podem donar a conèixer les nostres mesures contra la corrupció i el finançament irregular dels partits.

Que quedi clar que no dóno ni vull donar lliçons a ningú, ni una proposta tancada d'una campanya perquè no en sóc especialista, no sóc sociòleg ni de lluny. Només intento proposar el que podem extreure del mateix discurs ideològic del partit davant de la deriva que estan tenint les campanyes el·lectorals.

Hem d'aplicar la sostenibilitat a la campanya el·lectoral, no per mostrar coherència ni per donar una imatge concreta, per a sostenir la democràcia i el nostre espai polític al llarg del temps.

El burka o com acabar amb la poca llibertat d'algunes dones

Després que Lleida prohibís el Burka i la Niqab als edificis públics amb els vots de PSC, CiU, PP, l'abstenció d'ERC i el vot en contra d'ICV, la moda s'ha estès a Tarragona, El Vendrell, Reus, Tàrrega i Cervera. Recentment, també, el PP de Barcelona va intentar-ho però per sort PSC, ERC i CiU no van exercir la coherència i mentre que PSC i ERC van votar en contra CiU es va abstenir (*). Partits flexibles a la sensibilitat del votant local?

[* a 14-J Hereu ha anunciat que prohibirà el burka als edificis públics per decret d'alcaldia]

S'ha obert fa temps, la veda a utilitzar la immigració amb finalitats el·lectorals i en temps de crisi sembla que és més llaminera. Algunes consideracions sobre el tema:

Quines conseqüències té prohibir el burka i la niqab a l'espai públic? Jo ho tinc clar, amb una prohibició no arreglem el problema, estem davant d'un problema greu de masclisme, si prohibim que les dones portin burka i niqab als edificis públics o a l'espai públic senzillament tindrem dones tancades a casa.

Quin objectiu tenen aquestes proposicions? No em crec que els partits que promocionen aquestes propostes o que en són còmplices no votant-hi en contra no entenguin que no és la manera d'aconseguir aquest objectiu. Estem parlant de pura gesticulació, que ja és greu, en un tema com la immigració podent produir més fractura social, que és gravíssim, i que d'aprovar-se les mocions empitjoren el problema i la vida d'aquestes dones cosa que em sembla espantós.

Qui està proposant tot això? Curiosament els que proposen aquestes prohibicions no han lluitat històricament pels drets de les dones ni estan a favor de l'avortament. S'erigeixen com a defensors de les dones només quan es tracta del burka, la niqab o el vel a les escoles.  Han criticat mai l'església per a que doni els mateixos drets a la dona que a l'home? Han demanat mai que les monges vagin sense el seu "vel"?

No estan defensant el dret de la dona que porta el burka. 

I ho saben. 

Aquestes poques dones no deixaran d'anar amb burka. 

I ho saben.

Aquestes poques dones seran obligades a quedar-se a casa perdent la poca llibertat que tenien. 

I ho saben.

Només és un argument més que situa la immigració al punt de mira, un gest que diu "Així no" i no va pas dirigit al col·lectiu migrat sinó al contrari. Va dirigit curiosament al qui té dret a vot. Fastigós.

Estic enèrgicament en contra que hi hagi dones que són obligades a portar burka o niqab perquè estic en contra de qualsevol forma de masclisme, la meva posició és, doncs, estar a favor de qualsevol acció o mesura que pugui millorar la situació actual de masclisme social, però aquesta no l'és, és tot el contrari. 

No em dóna la gana que partits que mai han defensat la llibertat de la dona donin lliçons als nouvinguts de feminisme així o qüestionant el vel i intentant-lo prohibir a les escoles. Em sembla d'una prepotència indigna donar lliçons de feminisme quan seguim tenint aquí la violència masclista que tenim, quan socialment aquí la dona no és lliure de imposicions estètiques, culturals i religioses de tota mena.

Que no ens enganyin ni ens pretenguin donar lliçons, lluitem contra totes les formes de masclisme, no contra l'islam.

Altre cop, després de Vic, em costa veure com els altres partits que s'anomenen d'esquerres es posicionen. La responsabilitat que a vegades diuen que tenen quan retallen drets socials, m'agradaria veure-la aplicada a temes tan seriosos com aquest.

Juny

Frase del mes: " Retallades i retallades"

Davant del problema de dèficit públic, Zapatero ha tirat endavant un seguit de retallades i ha instat la Generalitat a que faci les seves. La comparació és totalment il·lustrativa, hi ha maneres i maneres de lluitar contra el dèficit:

• Fiscalitat
• Govern Espanyol: 
• Cap mesura
• Govern Català:
• Augment del IRPF a les rendes més altes (voteu a l'enquesta del mes!)
• Augment dels impostos als cotxes més contaminants
• Fiscalitat sobre transaccións immobiliàries
• Augment del impost de les transmissions patrimonials (No afectarà als habitatges de protecció oficial)
• Augment Impost actes jurídics i documentats
• Pla de lluita contra el frau fiscal
• Retallades socials
• Govern Espanyol 
• Congelació de les pensions
• Retallades en la llei de dependència
• Govern Català
• No afectarà a les prestacions socials i en especial a la llei de dependència, ni escoles bressol
• Retallades de sous
• Govern Espanyol
• Reducció del 5% dels sous dels funcionaris
• Govern Català (ICV-EUiA no comparteix aquesta mesura imposada per l’estat)
•  Aplicació de la mesura obligada per llei
•  No aplicació en 50 societats mercantils de la Generalitat
•  Limitació del seu impacte percentual sobre els concerts:
• Concerts educatius, només aquells que tinguin equiparació salarial en l’escola pública.
• Concerts sanitaris amb equiparació salarial al sector públic. En cap cas podrà afectar a la prestació de serveis.
•  Introducció d’una clàusula de recuperació salarial un cop finalitzat el pla de reducció de despesa.
• Altres retallades
• Govern Espanyol
• Eliminació del “xec nadó”
• Reducció de 800 milions d’euros a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament
• Reducció inversió pública
• Reducció de la despesa farmacèutica
• Reducció de sous dels ministres i alts càrrecs de l’administració
• Govern Català
• Manteniment del “xec nadó català”
• Introducció de la progressivitat: Cobrament en funció dels ingressos.
• Manteniment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament  
• Priorització d’aquelles infraestructures impacte social i ambiental
• Reducció de la despesa farmacèutica
• Reducció de sous als Consellers i alts càrrecs de la Generalitat i ampliació a tots els organismes dependents de la Generalitat.

(en verd les propostes introduïdes o modificades a petició d’ICV-EUiA)

vegeu la comparativa de mesures en pdf

Cançó del mes:  

Adelante Bonaparte (II) - Standstill (Adelante Bonaparte disc II)

Aquesta cançó de l'últim disc triple de Standstill estava pendent de recomanar quan finalment poguéssim escoltar-la al spotify. La veritat és que hi ha bastantes cançons molt recomanables al nou "disc" de Standstill. Tot plegat és una obra rodona en tres parts tot i que individualment hi ha grans cançons, també. Adelante Bonaparte (presentada en dues versions diferents), però també Hombre Araña (que recorda molt a cassets d'u_mä, per motius obvis), Ayer Soñé Contigo, Elefante o Cancion Sin Fin entre altres.

Ja sabeu que podeu escoltar les cançons del mes a la llista de reproducció d'Spotify.

 

Recomanació del mes: Sonarmática 2010
 

Sónar 2010 es farà el 17, 18 i 19 de Juny a Barcelona. Sonarmática és un espai d'exposició d'art multimèdia que en forma part i aquest any es centra en la robòtica. El violí MIDI i el metal·lòfon MIDI hi estaràn exposats tocant una cançó composada per en Pau Vallvé.

30 dies de Conseller a Horta Guinardó

Ja fa poc més d'un mes que vaig ser nomenat conseller a dedicació exclusiva del districte d'Horta Guinardó. Després d'aquest temps vull aturar-me un moment i fer una mica de balanç de tot el que he viscut, vist i après.

D'entrada el que m'ha sorprès més és l'ambient de respecte que es respira al districte. Entre entitats, veïnat, partits polítics i tècnics. Aprecio molt aquest respecte personal que hi ha, crec que és i ha de ser la base per treballar i veig que al districte s'ha treballat bastant per a que hi hagi l'ambient que hi ha.

M'agrada la manera de treballar que he descobert i que de ben segur ha contribuït a aquest respecte del que parlava. La interlocució amb les entitats i les associacions veïnals és constant. Això no és qualsevol cosa, apostar per les comissions de seguiment d'obres (Mare de Déu de Montserrat, Mas Guinardó, Casal de la Font d'en Fargues, enderroc del viaducte...) representen moltes hores pels equips tècnics dels projectes al final de la setmana i les reformulacions dels projectes que a vegades sorgeixen també.

No només parlem, però, d'interlocució en clau d'obres. Al districte la creació dels Consells de Barri i de les Comissions de Seguiment dels Consells de Barri s'estan encaminant cap a un canal real de participació deliberativa adaptat a la realitat de cada barri. Els models de gestió dels Casals de Gent Gran o la gestió cívica d'equipaments com serà el Casal de la Font de'n Fargues o el Punt d'Informació Juvenil d'Horta Guinardó també són un  exemple de la relació de confiança que hi ha entre les entitats i el districte.

En aquests 30 dies que porto fent de conseller, també he vist què es treballa i s'ha treballat. En aquesta direcció, cal aconseguir que els veïns i veïnes d'Horta Guinardó sàpiguen què s'ha fet durant aquests 7 anys que l'Elsa Blasco és regidora del districte. Cal explicar la transformació que ha viscut el districte amb actuacions importantíssimes i pendents de fa tant de temps com l'enderroc del viaducte, el parc dels tres turons, la recuperació de la masia de Can Fargas, l'illa d'equipaments del mercat del Guinardó, etc.

Francament, crític com sóc, fa un mes estava convençut que trobaria segur algunes coses que no m'agraden i hauria de veure com la meva ideologia no sempre estigués d'acord amb l'acció de govern. Puc dir que estic més que content, que estic sorprès i orgullós del que he descobert en aquest mes i sobretot de tenir la oportunitat de poder-hi participar.

Estrena dels meus 'bitxos'

Ahir a la planta -2 de l'edifici Tànger de la UPF, es van estrenar els meus 'bitxos' com a conjunt instrumental juntament amb un Theremin MIDI formant part d'un concert de l'Orquestra de Laptops de l'Esmuc.

Val a dir que va ser tot un èxit, en Graham va encarregar-se de composar en directe, en live-coding, el que tocarien aquests tres instruments. Va ser preciós, quan tingui el video no dubteu que el penjaré.

A part d'aquesta peça, el concert va tenir dues peces. La primera va fer el paral·lelisme del 'joc del telefon' amb tractament de senyals entre 5 laptops i el segon es basava en el vClon de l'Alex Barratxina on la cantant Laia Cagigal grabada en directe en video era loopejada i reinterpretada des de diferents interfícies.

Estic molt content, també de poder anunciar que tant el violí MIDI com el metal·lòfon MIDI, seran exposats (tocant una peça composada per en Pau Vallvé) al Sónar, a l'exposició de Sonarmatica del CCCB.

Dues recomanacions

Em ve de gust fer-vos dues recomanacions que tot i ser molt diferents en forma i tema, comparteixo molt el gruix dels continguts.

La primera és una reflexió de tot el procés de la reforma de la diagonal feta per Salvador Clarós, al blog Ecosocialistes de Sant Martí: La irracionalitat com a terapia


La segona és una noticia del Público contraposant les propostes de Zapatero per encarar la crisi econòmica i reduïr el dèficit públic a les propostes d'alguns intel·lectuals d'esquerres i a algunes propostes d'ICV: La izquierda económica plantea alternativas

En aquest sentit, m'agrada la cibercampanya que ha iniciat JEV sota el lema 'No és això ZP!':

Participació: des d'implicació a tantsemenfotisme

Ja fa temps que les esquerres van posar sobre la taula el concepte participació com a valor i tòtem de la democràcia. I arran de la consulta de la Diagonal, el tema  no pot estar més de moda. Em sembla que a vegades ens passem de llestos i pensem que sabem què vol dir i jo, personalment, puc afirmar que fins fa ben poc no ho he tingut clar del tot.

Fins a quin punt la ciutadania ha de ser urbanista/sociòloga/ideòloga?
On queda el límit de la confiança dipositada per la ciutadania en les el·leccions?

La meva primera reflexió al voltant de la participació és que s'ha de desmuntar com a tòtem indivisible i valor indiscutible. Hi ha fórmules de participació que s'adeqüen als moments i temes a tractar i depèn de quines i com es facin no aporten res de bo. En el concepte participació hi cap des d'una consulta amb respostes tancades com la de la Diagonal fins a un projecte de participació deliberativa com Carmel Amunt.

Quin tipus de participació volem per la nostra ciutat i els nostres barris?

La línia que estic descobrint que fa anys que es treballa al districte d'Horta Guinardó no es limita a preguntar, què vol? Una Escola Bressol o una Biblioteca? Des d'un punt de vista polític, interessa saber quines preocupacions té el veïnat i quines necessitats tenen els barris per planificar les transformacions, actuacions i mesures que cal prendre. I també cal projectar i executar escoltant els veïns i veïnes així com les entitats del territori. És una feina costosa i que porta moltes hores pels tècnics i polítics però és clau per el bon funcionament dels barris. Aquesta participació deliberativa, la que no admet posar-se medalles, la de seure a treballar conjuntament amb els que es preocupen pel barri, la del consens i el debat constant no sense diferències i desacords.

I quin tipus de participació vol la nostra ciutadania?

Sovint veiem gent que es queixa, que demana més proximitat i més informació dels polítics. Em pregunto si realment la gent vol 'persones normals' o prefereixen 'personatges carismàtics', em pregunto si la gent prefereix 'polítics dialogants' o 'líders ferms'. Sobretot, però, em pregunto si els veïns volen participar en la construcció del futur del barri o queixar-se del 'qué hay de lo mío' i del banc de davant de casa.

Per sort hi ha de tot. Però no és una majoria, ni molt menys, la gent que vol asseure's a treballar amb els tècnics i els polítics. Entenc que no es pot arribar a tot.

Avui, a la Comissió de Seguiment de la Font d'en Fargues, m'he quedat una estona xerrant amb el que ha estat l'únic representant dels veïns i veïnes no associats del barri. Entre altres coses, ens preguntàvem perquè no hi havia més gent no associada disposada a debatre i treballar un pla de futur per al barri i una de les raons que comentàvem és que possiblement la gent que vol transformar i vol implicar-se i treballar pel barri, acaba tard o d'hora a les associacions de veins i veines o a qualsevol altra entitat.

Sembla que la majoria de la ciutadania no entén què vol dir participació, doncs. Sembla que tothom vol participar però són una minoria els que s'asseuen a la taula.

De tota manera, crec que des d'Horta Guinardó es practica aquest tipus de participació  deliberativa, de persones disposades a dedicar temps i esforços en els Consells de Barri, les comissions de seguiment de les obres, en la gestió cívica d'equipaments com el Punt d'Informació Juvenil d'Horta o els Casals de gent gran, etc. I jo, personalment, crec que és la direcció que hem de continuar prenent.

Mentrestant hi haurà partits que segueixen defensant la consulta com a gran exemple de participació ciutadana. Ni el món ni la ciutat és blanc o negre.

Si volem una ciutadania que participa activament no crec que aquesta sigui la millor opció, ara bé, si volem omplir-nos la boca de participació però convertir el ciutadà en un concursant de Quieres ser millonario la opció clarament és la consulta ciutadana.

Carmel Amunt

Com sabeu, recentment he estat nomenat conseller a dedicació exclusiva del districte d'Horta Guinardó. Com vaig remarcar públicament, em fa molta il·lusió tenir l’oportunitat d’estar al servei de la gent i les entitats del districte on he crescut i que he vist créixer, representant la meva ideologia que és la de Joves d’Esquerra Verda i d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Amb aquest poc temps he pogut entendre lleugerament què representa ser conseller d'ICV en aquest districte. Poc a poc, em vaig empapant de quins projectes estan en marxa, quines actuacions estan previstes o s'estan executant. Alucinant, em fascina.

Quan el divendres passat marxava de la biblioteca Juan Marsé ho feia fascinat, optimista.

Sortia d'un acte de celebració del 10è aniversari Carmel Amunt i del Premi Nacional de Cinema atorgat a Claudio Zulián per el documental "A través del Carmel" co-produit per la plataforma. Quan la gent creu en el projecte en que treballen es nota i el projecte funciona, divendres a la sala d'actes de la biblioteca Juan Marsé es respirava aquell ambient d'il·lusió i ganes de treballar, d'implicació amb el propi barri.

Des d'aquí volia donar les gràcies a tota aquesta gent que des d'entitats, associacions i ciutadania uneixen forces en aquesta plataforma, perquè a més de tota la gran tasca que han i estan fent, contagien optimisme i ganes de seguir lluitant per un món més just.

Felicitats a Carmel Amunt i al Claudio Zulián. Són un exemple per a tothom.

Intervenció sobre el procés de la diagonal

Aquí teniu la meva intervenció sobre el procés de la Diagonal del plenari del Districte d'ahir 4 de Maig del 2010:

ICV-EUiA volem remarcar que tenim davant un debat sobre quin model de ciutat volem i per tant això va més enllà dels barris que afecta directament aquesta transformació, afecta a tota la ciutat. Per això creiem que la consulta és clau també aquí, a Horta-Guinardó.

Perquè hem transformar la Diagonal?

• ...perquè la Diagonal d’avui no és un espai ni per estar-hi ni per passejar, ocasiona conflictes entre vianants i ciclistes i té trams de vorera que no arriben al metre d’amplada.
• ...perquè té una accidentalitat viaria 141% superior a la mitjana de la ciutat.
• ...perquè la Diagonal d’avui no és eficient per al transport públic. el carril bus està col•lapsat i és un dels més lents de la ciutat.
• ...perquè la Diagonal d’avui no és sostenible ambientalment. és un dels carrers amb més congestió de Barcelona amb alts nivells de contaminació atmosfèrica i acústica.
• ...perquè si no disminueix el volum de vehicles, el col•lapse de trànsit s’ampliarà a l’Eixample i tota la ciutat.

Però la Diagonal no l’hem de transformar de qualsevol manera...

Les dues propostes compleixen uns requisits que expressen un model concret de ciutat:

• Treuen carrils de circulació per al vehicle privat i augmenten l’espai destinat als desplaçaments a peu.
• Refan els carrils-bici,
• Reserven per al transport públic una plataforma

I a diferència del que alguns diuen, la reforma ha d’incorporar el tramvia

ICV-EUiA hem plantejat sempre, amb coherència, i molts cops en solitari, la necessitat de connectar el Trambaix i el Trambesòs en superfície i per la Diagonal.

Estem convençuts que aquesta és la millor opció i en aquest sentit associacions com la de promoció del transport públic (PTP) ens avalen.

• ...el tramvia compleix les necessitats perquè pot transportar 1.400 persones més cada hora en cada sentit que un autobús d’alta capacitat (dels que no tenim a Barcelona).
• ...el tramvia és flexible perquè, sense necessitat de catenària, permet el pas encadenat de dues línies de bus ràpid d’alta capacitat en el mateix espai.
• ...el tramvia és el més adaptat. la gent gran, les persones amb discapacitat, pares i mares amb cotxets... el tramvia és la millor opció. Per això el tramvia és el transport públic més ben valorat.
• ...el tramvia és més ecològic és una aposta per la qualitat de l’aire i és menys sorollós.

Per últim remarcar el valor del procés de participació

Cal deixar clar que el procés participatiu no només és la consulta. El procés, com ha dit en Joan Martínez, comença el juny del 2009. S’han rebut i incorporat aportacions de més de 30.000 persones i entitats. Precisament com a conseqüència d’aquestes aportacions, per exemple, manté l’arbrat en una de les opcions i les dues redueixen l’espai dels cotxes i augmenten el de passeig.

La consulta ciutadana és la culminació d’aquest procés i és també innovadora amb el reconeixement del dret de vot a les persones que constin empadronades a Barcelona i majors de 16 anys independentment de la seva situació i nacionalitat. Són elements que de profund valor democràtic per a la ciutat.

Resumint,

1. Cal reformar la diagonal actual que està obsoleta i a punt del col•lapse
2. Cal transformar-la apostant per el transport públic i el passeig en detriment del vehicle privat
3. Cal que la transformació impliqui la connexió dels tramvies
4. Estem davant d’una innovació històrica en qüestió de participació ciutadana a la ciutat i fins i tot a nivell europeu.

Maig

A primer de Maig un cop reivindicada una sortida social i sostenible de la crisi, faré l'actualització del mes.

Frase del mes: " + Seguridad "

Amb el famós fulletó del PP de Badalona s'ha destapat el populisme i en un tema tant delicat com la immigració. En moments de crisi no es pot jugar a la xenofòbia ni a l'ús electoralista de la immigració. I em sap greu la campanya electoral que ens espera, perquè així com n'hi ha que responem més durament, n'hi ha que menys però fins i tot alguns com CiU s'apropen molt a la posició irresponsable però ben valorada electoralment del PP respecte la immigració. Ja ens havia advertit l'alcalde de Vic (s'ha de dir que PSC i ERC el van recolzar) però S.O.S. racisme ens avisa que no és ni de lluny l'única població que fa aquest tipus de discriminació.


Ràpìdament, Joves d'Esquerra Verda, va respondre amb un fulletó irònic que pel que sembla està aixecant bastant rebombori.

Al cap d'unes hores va aparèixer inundant el Facebook el monòleg d'Andreu Buenafuente que també feia el mateix gag, clar, amb més gràcia i més ben fet:



En tot cas, me n'alegro que la societat reaccionem més o menys ràpidament en contra d'aquests casos de xenofòbia...

Cançó del mes: L'Ocell - Joan Colomo (Contra Todo Pronóstico)


Segueixo amb la tradició de transmetre últims descobriments meus en música en la cançó del mes, no puc dir gran cosa, doncs, m'agrada molt aquesta cançó de'n Joan Colomo tot i que no he aprofundit en el seu disc. Escolteu-la al spotify.

Ep, ja sabeu que totes les cançons del mes tenen la seva llista de reproducció!

Recomanació del mes: Ecosocialistes d'Horta Guinardó

Un blog de gent ecosocialista del districte, a part d'opinió també hi ha notícies variades de l'activitat i l'acció de l'ajuntament al districte d'Horta Guinardó, notícies que semblen poca cosa pels grans mitjans però que ens afecten de molt aprop. ICV ha de rendir comptes de què està i ha fet al districte d'Horta Guinardó, pot ser un bon canal per fer-ho a més de generar debat.

puntCAT

Un breu per dir-vos que tot i que a efectes pràctics tot segueix sent igual, m'he fet amb el domini:

www.joanvallve.cat

 

No cal dir que em fa molta il·lusió, per això només ho escric. Així que ja sabeu, al walden III de moment s'hi arriba de 3 maneres:

1. www.joanvallve.cat  
2. www.joanvallve.com  
3. o l'original joanvallve.blogspot.com. 

Ja ho diuen, tots els camins porten al Walden...

Linòleum ja és al Spotify

Qui encara no sàpiga qui és o no l'hagi sentit, obligat, aquí teniu el link d'Spotify:

Maria Coma - Linòleum (2009)

Ha estat un bon regal de Sant Jordi, sí senyor!

Sant Jordi

Avui és sant Jordi, i com és tradició aquí teniu la Rosa i el Llibre:

Ja us els ben regalo.

...a la contra

Em preocupa molt últimament una constant que estic notant a l'hora de parlar i sentir opinions des de fa ja un temps. Sembla que s'ha normalitzat i fins i tot que es valora molt socialment la posició individual i col·lectiva "a la contra".

No destapo res, fa temps que els sociòlegs i demés ens parlen del fenomen NIMBY (Not In My Back Yard: no al meu pati de darrere) però parlo d'un fenomen una mica més general. Parlo de la simpatia que genera qualsevol plataforma en contra d'alguna acció, sobretot, alguna acció de l'administració. A més de la simpatia, però, sembla que és més notícia que hi hagi un grup 'a la contra' que una majoria a favor d'alguna cosa. Que una plataforma busqui tots els recursos que té a l'abast com pot ser la premsa per utilitzar d'altaveu a la seva queixa s'entén i ho trobo totalment lícit però em sembla que en aquest aspecte els mitjans de comunicació haurien de voler desgranar quina és la opinió real de la població, ni que sigui per orgull.

Però no vull parlar de les plataformes veïnals, de comerciants o altres ni de la premsa. M'agradaria parlar del fenomen a nivell individual. Ha arribat un moment on confonc i no sé diferenciar si és un acte reflex o una conducta induïda per el clima de desconfiança i desafecció cap als poders públics i els polítics en general.

No se si estareu d'acord amb mi quan dic que no és estrany, quan un llegeix o sent una notícia o anunci d'una acció o mesura de govern, o de l'ajuntament o del districte, la reacció immediata de l'individu és de desconfiança i de recerca d'arguments pels que està en contra. Em fa la impressió que el clima de desafecció i desconfiança (un dia parlarem de com hi hem arribat) situa el ciutadà 'a la contra' d'entrada.

Compte, sóc un defensor del dret de queixar-se, de dissentir i discutir, estic en contra de moltíssimes accions i mesures. Però crec que s'està donant valor a l'oposició per l'oposició, socialment es valora més algú que critica els polítics, l'ajuntament, el govern... sovint destructivament. Que s'entengui que no critico la posició a la contra, sinó el fet que es valora per sobre dels arguments.

L'última conseqüència i un bon exemple del que exposo és com ha rebut la ciutadania tot el procés participatiu, que culmina en una consulta, de la reforma de la Diagonal a Barcelona. D'entrada un procés així de reforma d'un eix principal de la ciutat, en la direcció de fer-lo més accessible, amb transport públic i per al passeig, hauria de generar il·lusió a la ciutadania. Tot el contrari del que sento al meu entorn que ja considero participatiu i preocupat per la ciutat.

És hora de donar valor als arguments, més enllà del posicionament al que condueixin aquests. Només així construirem i ens mourem cap a algun lloc com a societat, ciutat i país.

Abril (tornem-hi!)

Com heu pogut veure en l'anterior post, el responsable del parèntesi al blog, el violí MIDI, ha quedat més o menys apartat a l'espera de notícies que poden ser molt bones. Anem amb l'hàbit que ja havia oblidat...

Frase del mes: "Perquè cal reformar la Diagonal, ara?"

Al voltant de la reforma de la Diagonal estan creixent molts arguments que la posen en dubte. Són arguments, però, que no pertoquen a la consulta ni al procés participatiu sinó que surten de la desconfiança i la desafecció al voltant de la política. La reforma és urgent, necessària i el procés participatiu representa un avenç en la participació a Barcelona donant vot a partir dels 16 i als immigrants censats a Barcelona.

Tinc moltes coses a aclarir sobre la diagonal així que estic preparant un post monogràfic que properament publicaré. Per als que vulgueu arguments, un document clar i senzill però molt rigorós sobre el tema: La nova Diagonal a debat. Visió política. Visió tècnica i aquí teniu un Decàleg en suport a la reforma de la Diagonal.

Canço del mes: Lisztomania - Phoenix (Wolfgang Amadeus Phoenix)

Una cançó que no em puc treure de sobre aquest últim temps. No coneixia Phoenix. Vaig descobrir-la a la recomanació d'aquest mes:

Recomanació del mes: Llista del Vinil() de l'Spotify
 

Molts de vosaltres ja sabeu què és el bar Vinil() (recomanat el Desembre del 2008). Un dels bars de moda de Barcelona, al carrer Matilde 2 (al costat de la plaça de la Vila de Gràcia, antiga Rius i Taulet). L'amo és el fantàstic Jordi Lanuza (Inspira) que actualment està gravant als estudis Miau el seu segon disc, produït per en Pau Vallvé i que editarà amniòtic Records. Ja caurà la recomanació, seguríssim. En definitiva, el Vinil() (en Jordi) té una llista de reproducció de l'Spotify molt, molt recomanable.

Violí MIDI - Primer vídeo

Després de tant de temps sense passar per aquí, estic en condicions de penjar el primer vídeo del violí MIDI en el que he estat treballant. És el primer vídeo, en aquesta primera fase s'ha treballat tota la planta (disseny i construcció), la electrònica per controlar els motors i sensors i el programa que gestiona la recepció dels missatges MIDI i controla els motors en funció d'aquests.

La segona fase, s'ha de treballar l'acústica, l'afinació (veureu que no és gens bona) i l'optimització dels moviments dels motors per evitar soroll i guanyar rapidesa i precisió.

Espero que us agradi!

( )

He posat 'pause' al blog, si. El motiu principal és aquest:

























'el bitxo II' està en la fase final de construcció, ja veurem com funciona... m'està absorbint.

A la mínima que soni penjaré el primer vídeo.


Segueix obert el concurs de noms!

2009: passem comptes

S'acaba el 2009 i no puc evitar valorar-lo, perquè per a mi ha estat un any espectacular, excepcional. Si no, de qué jo em posaria a valorar... ben al contrari d'aquell i per desgràcia de massa gent, estic molt content d'aquest 2009 i en vull 'passar comptes'.

Aquesta setmana passada, a Cardedeu, es va acabar el que ha estat un gran projecte tant a nivell personal (meu) com a nivell global: Estanislau Verdet. Estic contentíssim i molt agraït al Pau d'haver pogut participar-hi. Estic molt orgullós de la feina que hem fet, del divertit que ha estat tot plegat i després d'uns dies començo a entendre 'la grandesa' del que ha acabat; el personatge, la filosofia, el moviment de la xarxa que l'acompanya, etc. I jo hi he participat, com a actor secundari en els directes i m'ha agradat per això em fa pena (de la bona) que s'acabi tot plegat.


També amb molta pena (de la bona) penso amb un altre projecte musical, Se Atormenta Una Vecina. Aquest no s'acaba, al contrari, però aquest any ho deixo. I m'encanta saber que ho deixo pel millor motiu que podria deixar-ho, altres projectes. D'aquí poc es compliran 5 anys dels primers assaigs de Se Atormenta Una Vecina en un local de Sant Andreu tot i que el grup s'anava gestant des d'uns anys abans amb grups espontanis com Mute i Yolanda & Fénix. Hem anat molt lluny, hem fet més de 100 concerts per Catalunya i més, pàgines web, blogs, cartells, videos... Ha estat grandiós i n'estic molt orgullós i satisfet d'haver-hi estat.


I no puc deixar de parlar d'u_mä, l'únic projecte musical que segueix en peu però en pausa, de moment. Tots estem encara flipant de com ha anat tot. Ha estat genial, no ens esperàvem que aquesta música petita i de casa hagi funcionat tant bé a Catalunya. És brutal quan un projecte totalment personal i íntim se'l fan seu tanta gent. Estic molt agraït al Pau (doblement, per tant) i a la Maria per haver-m'ho fet possible i per haver-me permès fer-me'l també meu i del Campi. Haver pogut ajuntar-hi el meu 'bitxo', ha estat genial.


I precisament 'el bitxo' ha estat un altre gran projecte del que n'estic molt content. Aquest no s'acaba, ha començat aquest any. Sóc conscient que amb el meu projecte final de carrera estic duent a terme un dels meus projectes platònics i és un luxe. Fa molt temps que em rondava aquesta idea d'automatitzar instruments per un espectacle en directe i he tingut i tinc la oportunitat de dur-lo a terme aquesta temporada. L'hangar, en aquest aspecte, ha estat un gran descobriment per a poder desenvolupar el 'bitxo II' (un violí) i el penso aprofitar al màxim.


A nivell personal, estic molt content de participar al Consell de Joventut d'Horta-Guinardó, de tota la feina que estem fent i la gent que estic coneixent i igualment amb Joves d'Esquerra Verda. Ha estat un any de canvis, d'acabar projectes i començar-ne d'altres i no m'ho podia quedar, així que avui una mica d'egoblog no fa mal, al contrari.

Esperem que l'any vinent serà encara millor.

Bones festes

Doncs això, Bon Nadal a tothom!

La Banda Sonora de Lost

Com sabeu, estic publicant un article setmanal sobre sèries de TV al portal de noticies sms25.cat anomenat serieaddictes.

Aquesta setmana he parlat sobre la Banda Sonora de Lost i n'he fet una llista de reproducció al Spotify. He volgut compartir-lo amb vosaltres: serieaddictes - Lost

Espero que el gaudiu!

Novembre

Encara que de manera forçada, perquè hi crec, segueixo amb el blog. Ni que sigui amb l'actualització obligada del mes... És espectacular com el Facebook està matant la cultura del blog. Ara guanya l'immediat i les tonteries com "jo també deia 'gomitar' i 'etibocar'" o "José García is perdiendo el tiempo en casa".

Aquest mes he eliminat una secció , el 'Walden recomana...' i ho he fet perquè ha perdut contingut. Aquest apartat del sidebar contenia totes les actuacions d'algun dels meus projectes (per a no saturar la recomanació del mes). Resulta que després de deixar Se Atormenta Una Vecina, que s'hagi acabat la gira d'u_mä i que quedin 2 concerts d'Estanislau Verdet ja em direu què hi poso...!

Va, anem al que anem:

Frase del mes: "Estirar la manta..."

Després del 2n cas de corrupció català important destapat en poc temps, tenint esquitxats els partits grans de catalunya i el PP espanyol. Apareix tot un president com en Jordi Pujol amb tota la patxorra i amenaça "d'estirar la manta".

Em sembla molt fort.

1. No serveix ni tan sols per defensar-se.
2. Si fos un polític amb les mans netes no hauria dubtat a estirar-la en el moment que detectés alguna cosa així que ja diu poc a favor seu.
3. Quina vergonya de polític (jo que fins i tot li havia arribat a tenir respecte). Tota la merda ha de sortir sempre, vingui d'on vingui. Per quin motiu hauria de saber alguna cosa més i amagar-la!?
4. Si és mentida em sembla molt poc responable, és més, crec que és un delicte.

I em sembla encara més fort que després de veure que CiU s'ha finançat amb diners del Palau, que les constructores més contractades van fer donacions bestials a la Trias Fargas, que consellers de confiança de Pujol son presos imputats de corrupció, CiU treurà els millors resultats en molts anys. De tota aquesta corrupció estic convençut que fins i tot ICV en perdrà vots per el fenòmen tan curiós aquell del "tots són iguals", hi ha moments en que crec que ens mereixem els polítics que tenim.

Cançó del mes: Ramats de pomes - Maria Coma

Ja se que pot semblar escombrar cap a casa però creieu-me que no, des que s'estava grabant als estudis Miau que esperava que acabéssin, des que vaig sentir-ne les primeres mescles que esperava que sortís el CD. Finalment, doncs, ja es pot comprar i jo ja us puc dir que el compreu!!

El linòleum és un disc fresc, naif, fosc, clar, fàcil i complexe. Coneixent-la, podria dir que és un gran exercici de sinceritat tot i que m'és igual, tant se me'n fot, perquè el disc m'encanta i és que no recomano la brillant Ramats de pomes, recomano tot el disc. No podria haver-la triat per altra cosa més que està al seu myspace (2a cançó) perquè sinó per què no recomanar Plom o Cel Salat o bé Placenta o Sempre present o...

És espectacular la manera en que resulta facilíssim per a les orelles i escarbant una mica destapa complexitat per tot arreu. Els arranjaments li van a la mida com fet pel millor modista (qui no la coneix més que el Pau?) i a sobre el primer videoclip és molt maco. I és que no tinc res a objectar-li... Indispensable, només us dic, al tanto, racioneu-vos-el!


Recomanació del mes: This is it

A tots els fans de Michael Jackson, no us deixeu enganyar per totes les crítiques dolentes que han sortit sobre aquesta pel·lícula; l'heu de veure.

Sí, l'han feta per guanyar diners. Però hi veureu el que estaven preparant, flipareu i sortireu més fans, i us cagareu en tot perquè aquest concert hauria sigut el concert més espectacular de la història i ara en tindríem el DVD i el podríem mirar sempre que volguéssim...

I encara que no sigui inèdita, a mi la cançó em provoca aquesta sensació i m'encanta.

Segona Fase

Aquí teniu l'últim prototip del meu Projecte intentant de tocar el vol del borinot, llàstima que no té prou registre per tocar totes les notes de la partitura...

però el meu bitxo necessita nom JA!

Octubre

Frase del mes: "Reforma fiscal"

Com sabeu el govern de Zapatero planeja fer una reforma fiscal temporal. Sembla que el PNB li permetrà fer-la així que podem donar-la per feta. Aquesta reforma ha despertat veus en contra de tots costats. Com si no sentís les esquerres, el PSOE ha arrencat amb el discurset "apujar els impostos és d'esquerres". Estem amb el de sempre, això és mentida.

Primer, el PSOE ha baixat molts cops els impostos de la ma de CiU. És més, ha abaixat i eliminat trams d'IRPF, és a dir, als més rics.

Segon, la frase no és vertadera. Si les esquerres sí que demanen pujar els impostos, hi ha moltes maneres de pujar els impostos i encara més de gastar la recaptació d'aquests. Encara més, apujar impostos indirectes (IVA i IVA reduit) no és una mesura massa d'esquerres i fer una reforma fiscal temporal per a reduir el deute públic tampoc.

Fa molt poc es va desestimar una proposta d'IU-ICV per a tractar fiscalment com els toca als esportistes d'èlit, per exemple. A Espanya s'ha de fer una reforma fiscal, però no s'ha de fer ni temporal ni s'ha de quedar en una simple modificació de percentatges. Ara per ara, els més rics tenen maneres legals d'evadir impostos cobrant dietes exorbitants, per exemple.

Hem de canviar i molt i cap a l'esquerra de veritat.


Cançó del mes: Pretending - the Seihos

Recentment vaig coincidir amb the Seihos a l'inVictro (MMVV). Els conec de fa temps, en Guillem (cantant) i l'Adrià (pianista) havien tocat a Se Atormenta Una Vecina i els he anat seguint intermitentment.

Finalment, a l'inVictro van tenir un escenari com la seva música mereix i és que va sonar molt bé. Allà hi vaig comprar el seu CD que han autoeditat. Des d'aleshores que el sento de tant en tant, m'encanten. The Seihos fan una música entre els Beach Boys, els Beatles i un rock americà molt curiosa. Amb una cançó no en tindreu prou per fer-vos-en una idea, escolteu-los al myspace.

Concretament, Pretending, és una de les cançons que m'agraden més del disc, més pop que la resta, és la que més m'escolto.

Recomanació del mes: Los Colonos de Catan

Per qui no el conegui, vull compartir amb vosaltres aquesta nova addicció. Los Colonos és un gran joc que està entre el monopoli, el risk i l'age of empires. Matèries primes, comerç, poblats, camins, arees productives... Tot i que l'atzar hi té a veure, los Colonos el guanya qui sàpiga llegir millor un taulell (diferent cada partida). S'ha de provar, per alguna cosa és un clàssic.

sèrieddictes!

Així com de casualitat, he començat a col·laborar amb el portal sms25.cat on hi faré un article setmanal sobre sèries de TV que es dirà sèrieaddictes!.
Aquest dimecres, com a cosa excepcional i per donar el tret de sortida a totes les seccions (que anomenen freqüències) noves de la temporada hi he fet el primer article: Lost i altres drogues dures. Cada dissabte un article nou.

S'accepten suggeriments!

Setembre

Frase del mes: "Visca Catalunya"

S'apropa l'11 de Setembre, aquest any una diada simbòlica i important que mai a l'espera de la sentència de TS. Després d'un estiu molt dur mediàticament (el nudisme a Barcelona i la prostitució) que encara cueja, a part de tota la història de la consulta d'Arenys de Munt.

Sobre Arenys. Aquí cadascú ha jugat el seu paper. ERC no ha estat clar, com sempre; a qui s'ha de criticar no és al govern central, sinó la legislació actual que no permet fer consultes als ajuntaments. D'altra banda, el PSOE i el PSC tampoc ho han estat. No pot ser que algunes consultes (com la de St.Adrià sobre les torres), com que no molesten, es deixin fer però quan ens toquen "la unidad de españa" actuem escudant-nos en la llei. D'altra banda, no entenc quins motius pot tenir un jutge per contradir els mossos i permetre una manifestació que comporta clarament problemes de seguretat com és la de la Falange.

A això ve l'enquesta d'aquest mes, què voteu?

Cançó del mes: Suzanne - Leonard Cohen

Res a dir sobre aquesta cançó, simplement m'encanta. Aquí hi ha el videoclip.


Aquí teniu el seu link d'Spotify. Com sabeu, totes les cançons del mes estan a la llista de reproducció d'Spotify.

Recomanació del mes: La malla tendències

Un no sap si la malla tendències és un projecte amb arrels a internet que també s'emet per la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) o un programa de televisió amb forta presència a internet. Una de les apostes fortes del programa són els petits concerts privats (link) sempre originals i grabats, realitzats i muntats amb un gust exquisit. Us deixo un exemple, Blanc d'u_mä en un concert que ens van grabar a cornellà:

Juliol

Que ràpid passen els mesos...! Vamos allá con el mes de Julio!

Frase del mes: No a la LEC!

Doncs com era previsible, s'ha aprovat la LEC, Llei d'Educació Catalana al parlament amb els vots de CiU, PSC i ERC. Com sabeu, els sindicats de mestres són els primers en criticar i estar frontalment en contra d'aquesta llei que havia d'anar en les direccions marcades per el Pacte Nacional per l'Educació. Aquest pacte volia avançar cap a un model públic únic (és a dir, escola pública i escola privada eliminant el model d'escola concertada). No només no és això el que transmet aquesta LEC, sinó que obre les portes a la concertació d'escoles que separen sexes.

ICV també hi està en contra. Sembla mentida que sigui l'únic partit d'esquerres que ha agafat aquesta postura. Perden sentit la S del PSC i la E de ERC a favor de la C de CiU que els fa convergir a tots cap a la dreta de manera que no s'entén. Res que no hagi dit ja.

Cançó del mes: Remember the time - Michael Jackson (Dangerous)

El meu petit homenatge a un dels meus referents musicals. La veritat és que a la meva generació és el primer gran personatge que se'ns mor. Matiso, Lennon, Elvis... Michael Jackson. Des de la nostra infància que sona per tot arreu.... Aquesta cançó era llavors la meva preferida i en general el disc Dangerous. És espectacular pensar al escoltar-lo que va sortir el 1991 i em segueix sonant a produccions comercials totalment actuals... El videoclip, a l'altura de l'horterisme que sempre ha liderat.





Podeu escolta-la al Spotify o mira el videoclip i podeu escoltar totes les cançons del mes a la llista de reproducció d'Spotify


Recomanació del mes: Les jams del Juliol a la Casa Groga

Un altre any (ja no se quants anys fa que hi anem) l'Espai Jove de l'Eixample - La Casa Groga (mapa) organitza cada diumenge de Juliol a partir de les 19h les jams del juliol. Concert a la fresca seguit d'una jam session en un jardinet i en un molt bon ambient. Molt aprop del L1 Marina.

Primer concert amb the Seihos, un grup molt recomanable també! Visiteu el seu myspace i gaudiu de la seva música, un bon incentiu per anar-hi!

Ingredients per un món irracional

Suposo que ningú em portarà la contrària quan dic que avui, el món és totalment irracional, il·lògic i desequilibrat. Un grapat d'humans ens hem anat organitzant i sense quasi adonar-nos-en ens hem desorganitzat a gran escala. Agafem uns materials d'un lloc, els portem a l'altra banda del món i els portem a vendre a una tercera igualment distant i tot això per estalviar costos.

Potser és pel fet que sóc (gairebé) enginyer industrial que volgut trobar-me aquesta conclusió o és per què sóc enginyer que me l'he trobada. Digueu-me gremialista però al meu parer (i sé que és compartit) la clau de tot és l'energia.

M'explicaré, però d'entrada vull remarcar el títol del post. Quedi clar que només parlem d'un ingredient i és que el fet que hi hagi farina al rebost no vol dir que inevitablement acabaràs fent un pastís. Nosaltres (o ells, com ho preferiu) hem sigut els que hem combinat els ingredients per tenir el món que tenim, amb farina també es pot fer pa, beixamel...

Em centro. Dir que l'energia és el que permet tot plegat és una obvietat, més que l'energia en sí, l'ingredient que ha permès aconseguir arribar a aquest moment és l'energia barata que hem tingut, tenim i tindrem durant tant de temps. I és que en nom del progrés els estats i la unió europea no han anat fent més que desentendre's de l'energia (liberalitzant-ho tot plegat) en comptes del que al meu entendre haurien d'haver fet fa molt de temps, fixar els preus de l'energia a un preu raonable i racional.

L'energia barata ha permès aquest desequilibri mundial de la riquesa. Primer va permetre produir a ritmes desorbitats donant peu al consumisme, posteriorment tots els abusos als paisos no desenvolupats.

L'energia ha de tenir el preu que té el seu valor, ara mateix preu i valor no són ni semblants ni de lluny. L'energia ha de tenir el preu que impedeix la irracionalitat que té el món avui. Ha de tenir el preu amb el que...

1. ...sigui més car emportar-te els components a un altre país per muntar-ho allà i després portar-ho a vendre aquí.
2. ...que sigui més car forçar a cultivar soja a amèrica del sud i portar tomàquets d'on sigui per tenir-ne cada dia de l'any que menjar el que es cultiva a l'entorn (i si no és època de tomàquets, no n'hi ha i si la soja és exòtica és cara i n'hi ha poca).
3. ...la distància prengui més importancia i tot s'homogeinitzi i no surtin a compte grans centres comercials que et facin agafar el cotxe per anar a comprar el pa.

Com que no és així, passa que...

1. ...estem condemnant els treballadors dels paisos no desenvolupats a unes condicions laborals infames per sempre.
2. ...estem traient la sobirania alimentària a gran població del planeta (perpetuant el sistema) i destruint l'agricultura local (que s'arriba a subvencionar per no cultivar)
3. ...construim les nostres ciutats i paisos aglutinant, heterogenitzant funcions (ciutats dormitori, zones d'oci, zones industrials, centres comercials, pobles d'estiuejants...) condemnant-nos a moure'ns per qualsevol cosa per sempre i deixant caure el comerç local de barri.

De fet, ara hem perdut la noció de distància fins a nivells en que l'important ja és el temps del trajecte i no la possiblitat de fer-lo fent aparèixer sistemes viaris i ferroviaris duplicats (carreteres/autopistes i ave/regionals-rodalies) o rareses aèries (surt més barat un vol amb escala que un de directe tot i que utilitzes dos avions, dues tripulacions, un aeroport més, calen més gestions i més benzina).

Quines bestieses arribem a fer, tenim un món desigual, desequilibrat i amb una organització totalment boja. És a dir, desorganització. I és que és el que té el liberalisme... no hi ha ningú que ho planifiqui tot plegat i s'encarregui dels desafavorits.

Ep, l'energia barata només ha sigut l'ingredient que ho ha fet possible, també hauríem pogut fer beixamel.

Primera Fase

Finalment he fet un petit video a lo cutre del meu PFC, de moment només la primera fase: activació manual dels electroimants. Espero que us agradi.