Diumenge i dilluns, el mateix objectiu

Sí, diumenge hi ha eleccions. Diumenge votem el nou parlament i el nou panorama polític català dels propers anys (no m'atreveixo a dir quants) i vull posar a la mateixa altura d'importància aquests dos aspectes. Perquè a partir de dilluns ens hem de posar a treballar per crear un pol de l'esquerra alternativa com ha estat SYRIZA a Grècia.

I ja us ho dic, no sóc massa partidari de la unitat de l'esquerra com a objectiu. M'encantaria que l'esquerra tingués la salut i fortalesa social per a que ens poguéssim permetre traduir la diversitat de projectes en diversitat de candidatures, però avui no és així i no ho serà mai si continua tot plegat com fins ara.

Avui l'esquerra no té hegemonia social, no té legitimitat davant la majoria social. I no estic parlant de només partits, els actors socials de l'esquerra d'aquest país no tenen prou confiança, legitimitat, no són prou referència ideològica i política en el conjunt de la societat catalana i és una tònica a nivell europeu.

Necessitem construir un gran referent més enllà fins i tot d'una candidatura, sense unes fronteres rígides sinó una confluència de forces que englobi moviments socials, associacions culturals, partits, sindicats, entitats que treballen per un món més just en tots els aspectes. Un punt de trobada flexible, on fer pinya contra l'espiral de recessió que representen les polítiques de retallada de despesa pública, la defensa a ultrança de l'estat de benestar universal i la redistribució de la riquesa i el treball. Un gran actor social que tingui la força per a que se li reconegui la legitimitat ideològica i política per a començar a canviar consciències i capgirar l'ideari conservador actual.

I caldrà fer-ho amb aliances europees, l'última vaga general del 14N és una de les llavors per a que aquestes confluències tinguin referents, suport mutu i acompanyaments entre els diferents estats d'Europa que pateixen de manera violenta, l'atac constant i la cobdícia dels mercats financers, dels especuladors del deute i l'entramat financer que domina els governs neoliberals. 

No serà gens fàcil. Hi ha moltes reticències, hi ha molt a recriminar i a ser recriminats i la temptació de quedar-se fora i ser més pur que ningú sempre hi serà. Haurem de ser generosos, altres haurem d'empassar-nos l'orgull i fer una treva d'alguns greuges que encara fan mal. Caldrà paciència, no és cosa d'un dia revertir la situació i també renunciar a lideratges, quotes de poder i força així com a algunes posicions i propostes per a saber sumar.

I potser surt malament. Potser en l'intent alguns hi perdem molt. Però la historia demana un gran paper de tots els sectors de l'esquerra alternativa, transformadora, anticapitalista... digueu-li com vulgueu.

Per mi no quedarà. Ni diumenge ni a partir de dilluns.

Perquè diumenge i ja fa temps que s'està treballant per això i serà més a prop o més lluny depenent dels resultats de diumenge. I dilluns caldrà seguir treballant per sumar, que no engolir ni acollir, amb la generositat, paciència i renúncia que calgui.

Per mi no quedarà, perquè diumenge i dilluns la cosa va del mateix.