Parlem dels correbous?

En una votació que la premsa qualifica d'històrica, avui al parlament de Catalunya s'ha aprovat per majoria absoluta l'abolició de les curses de braus ('corridas de toros') al nostre país a partir de l'1 de gener del 2012. ICV i ERC han votat en bloc a favor, el PP i Ciutadans en contra i el PSC i CiU ja havien anunciat que donarien llibertat de vot. Votacions finals:

A favor: 68 - 32 de CiU, 3 del PSC, 21 d'ERC i 12 d'ICV

En contra: 55 - 7  de CiU, 31 del PSC, 14 del PP i 3 de Ciutadans

Abtencions: 9 - 6 de CiU i 3 del PSC

D'entrada, vull felicitar la plataforma PROU! que van ser els impulsors de la ILP (iniciativa legislativa popular) a la que més de 180.000 ciutadans vam donar el nostre suport. Han aconseguit una cosa que molts estaran d'acord amb mi que és molt, molt difícil; fixar un debat polític i públic sobre la taula. I a sobre tot ha acabat bé, al meu parer, hem prohibit una tortura que de ser feta a un gos, a un gat o a un altre animal estaria totalment prohibit en aquest país. Crec que tots els arguments a favor de la prohibició estan dits i no m'allargaré criticant als qui han votat en contra, entre ells el president de la Generalitat, José Montilla ni tampoc respondré l'argument absurd de llibertat que el mateix president ha donat.

Durant el debat, el PP i ciutadans han insistit en dir que el que es feia era confrontar la cultura catalana i l'espanyola. La resta de partits s'han afanyat a rebutjar-ho, i es que el debat obert per PROU es basa amb argumentacions ètiques. Jo confio en que la totalitat dels diputats d'ICV no ha votat a favor de la prohibició per el caràcter fortament espanyolista que erròniament se li ha donat a les curses de braus, sinó que ho han fet per aquests motius ètics. No posaria, però, la mà al foc per les motivacions dels diputats de CiU i ERC per votar a favor de l'abolició, no tinc clar els seus motius. Benvinguts siguin en aquesta votació, esclar.

Però no ens hem d'aturar amb la prohibició de les curses de braus. Hem de seguir perseguint les tortures als animals, portin la "bandera" que portin. En aquest aspecte, els correbous són, clarament, un altre 'espectacle' a prohibir i en aquesta línia, degut a la seva presumpta catalanitat m'agradarà veure si ERC i CiU s'hi afegeixen igualment per raons ètiques. La coherència, últimament, va molt buscada al parlament.

Autodeterminació és democràcia

Encara no havia fet cap valoració de la manifestació massiva del 10-J, entenc que al fer-la tant tard serà difícil dir coses noves, però m'he trobat comentant múltiples articles al respecte i crec que no em quedaré tranquil fins a expressar clarament la meva opinió al respecte.

D'entrada, crec que dissabte va ser un èxit. Un milió llarg de persones -56.000 segons una companyia d'humoristes molt catxondos- és una xifra històrica. Depenent de la xifra que agafem (Guàrdia Urbana o Òmnium) s'haurien mobilitzat al voltant d'un 20% de la població de Catalunya.

Crec que aquest èxit es deu a dos motius principals.

• D'entrada, la retallada de l'estatut per part del TC representa l'acabament de la nostra paciència, per la manera en que s'ha executat (membres morts, amb el mandat caducat, recusats, votació per blocs..), per la provocació de publicar-la el dia anterior i per descomptat pel resultat de la sentència.
• Segon, un lema aglutinador: "Som una nació, nosaltres decidim". Crec que Òmnium ha sabut liderar una resposta contundent per part de la ciutadania catalana. Òmnium ha sabut entendre que la resposta més contundent és la que aglutina tantíssima gent amb una reivindicació molt potent: el dret a decidir de Catalunya.

N'hi ha que s'han aventurat a reinterpretar a la brava la veu d'un milió llarg de persones, que han posat a la boca de tots el que deien alguns, potser molts, però ni de lluny tots. Crec que és una falta de responsabilitat política reinterpretar una manifestació i canviar-ne, al cap i a la fi, el lema. Entre d'altres motius, no sabem si caldrà repetir una mobilització semblant i si després d'una mobilització d'aquest tamany, la gent que hi ha anat creu en algun moment que es reinterpreta la seva presència, s'ho pensarà dues vegades abans de tornar-hi.

Personalment, no crec que la manifestació s'hagi de reinterpretar perquè ja deia prou coses. La relació Catalunya - Espanya ha arribat a un punt d'inflexió important. Després que Catalunya i la seva ciutadania dissenyin i votin un estatut d'autonomia que redibuixa el seu autogovern i la relació que tindrà amb l'estat, aquest ens ho ha negat. La resposta nostra és "som una nació, nosaltres decidim"


Què vol dir això?
D'entrada vol dir que nosaltres hem decidit tenir un nou un estatut d'autonomia, arregleu-vos-la com vulgueu per a que sigui així. Però també vol dir que podem decidir. Catalunya reclama el seu dret a decidir. Aquest és el gran canvi que ha fet molta gent. S'ha acabat la nostra paciència, no volem negociar amb vosaltres a veure què ens deixeu ser, volem tenir la llibertat de decidir-ho entre nosaltres, tenim el dret de fer-ho.

I els partits polítics?
Jo crec que els partits han d'entendre els mandats que ens fa aquesta manifestació. Iniciativa està disposada a perseguir totes dues coses, fer el que faci falta per a que l'estatut torni a ser el que van votar els catalans i, sobretot, fer el que faci falta per aconseguir el dret a decidir que tenim com a nació.

D'altra banda, penso que la posició de dir que la via cap a la independència és diferent de la resta és el·lectoralista o poc democràtica. M'explico, l'independentisme democràtic passa per la via de l'autodeterminació en la que s'aconsegueix aquest dret i després es fa una consulta vinculant on la ciutadania expressa la seva aspiració d'autogovern. Els partidaris de la independència per via democràtica i els que perseguim el dret a l'autodeterminació estem junts fins a arribar a la consulta.

I no serà gens fàcil aconseguir-ho, però serà impossible si anem cadascú a la seva. Cal, doncs,  valentia dels quatre partits catalans per apostar fermament i clara pel dret a decidir de Catalunya i cal responsabilitat per mantenir la unitat tot i les el·leccions autonòmiques que s'apropen.

"La pàtria a la boca, la cartera a Suïssa"

Daniel Pi, diputat d'ICV-EUiA a la comissió d'investigació del Palau de la Música fa una brillant intervenció en la compareixença de Fèlix Millet. No té pèrdua.

Seguim en crisi

Ja fa temps que m'al·lucina veure la capacitat que tenen els mitjans de passar "a otra cosa mariposa" com si res i centrar els temes públics amb un cop de maluc a un altre lloc. Qui se'n recorda de Haití? Qui sap quantes guerres hi ha actualment?

Sí que és veritat que seguim veient de tant en tant xifres de com evoluciona l'atur, ningú s'ha oblidat que estem en una crisi econòmica d'abast mundial en la que Espanya hi va entrar amb 'carrerilla' per l'heredada cultura del totxo de l'era Aznar. Però quines notícies encapçalen diaris i noticiaris, Montilla vol anar amb la senyera i Òmnium vol el lema, ERC hi fot cullerada, CiU també, el PP diu que la senyera no serà la de tots, i la unitat que és necessària sembla que només ICV l'exerceix dient que tan se val, que es posin d'acord d'una vegada.

Això és un debat d'altura? És l'únic debat polític que hi ha actualment? Si volem parlar de la retallada, perfecte, de com podem solucionar-ho, perfecte. Però això fa mal, això desgasta la credibilitat de la política.

Avui vull apartar tots els temes que ens ronden últimament, cas palau, cas hotel del palau, sentència del TC, manifestació del 10-J, etc. i tenir un record per aquesta crisi i pels energúmens que l'han provocat.

Dir-los que s'han cobert de glòria. Tots aquests banquers especuladors, tots aquests especuladors de la borsa que juguen al poker amb les riqueses de la gent, tots aquests grans jefazos d'empreses que publiquen beneficis multimilionaris havent acomiadat tanta gent, havent negat el crèdit a tanta gent i empreses amb l'aigua al coll. Tots aquests energúmens són la xacra de la nostra societat, gent que es retira amb primes multimilionàries deixant, orgullosos, un mon més injust del que van agafar.

Em pregunto on està la desafecció cap a aquest conjunt de mal-nascuts, em pregunto perquè no reacciona la ciutadania furiosa i els diu que s'ha acabat tanta llibertat als mercats per fer i desfer, al seu gust, jugant amb la vida de tanta gent. Hem de dir prou a tota aquesta merda de model econòmic que tenim i se m'acudeixen moltes maneres de fer-ho. 

La primera i la més important és la responsabilitat individual que ens porta a consumir de manera  responsable, a no caure en el consumisme individualista. L'altre és no caure al parany que ens tenen preparat precisament tots aquests poders, el desprestigi de la política i del poder públic és només el principi per començar a desmuntar l'estat del benestar, caminant cap al model estatunidenc de serveis bàsics totalment privatitzats on la pobresa extrema abunda i la desigualtat social és exagerada. El poder públic, col·lectiu, és fonamental per la igualtat i la justícia social i el que toca ara és engrandir-lo, no retallar-lo.

El 'teu' conte

Ara en serio, no has volgut mai que algun conte sigui pensat exclusivament per a tu? Tants contes com hi ha, cony, no costaria res que algun fos dedicat a la teva persona. Un conte en el que no necessàriament el personatge fóssis tu ni que al ser escrit tan sols passessis pel cap de l'escriptor, però que al llegir-lo et quedés clar que 'coi, aquest conte és meu, l'han fet per a mi'.

Pot ser.

Tampoc estem parlant d'una edició exclusiva, única, no cal demanar que algú dediqui el temps per escriure un conte si total no hi ha d'haver més que una còpia. Imagina't que es perd abans que el llegeixis.. Osti, i si algú l'ha fet i es va perdre? o millor, encara no t'ha arrribat a les mans però ronda per allà fora esperant caure a les teves mans un sant jordi com un altre o en un bookcrossing... O en un misteriós sobre que t'arribi un dia a casa.

I si hi ha algú que sap perfectament, per casualitat o coneixença, quin conte necessites llegir i en aquests moments l'està escribint? O algú l'ha llegit i sap que és per a tu i algun dia d'aquests quan us creueu pel carrer te'l recomanarà. Si us creueu, clar.

O està amagat en un exemplar manuscrit en la biblioteca remota d'una ciutat perduda. I si està escrit en una llengua morta que ningú pot traduir? Tranquilament és dins d'un recull de contes del famós escriptor que sempre llegeix la teva parella i mai fas el pas de provar. I si cadascú tingués un conte? a l'estil mitja taronja. No parlem d'un conte preferit, tinguem-ho clar, parlem del teu conte. Però llavors un mateix conte pot ser la mitja taronja de dos lectors? Ei, i havent-hi tants contes com hi ha hagut... hi ha contes de ningú? Que fins al moment no ha nascut l'individu al que correspon? Naixerà?

És més, potser aquest és el conte d'algú i només espera a ser llegit finalment. O potser és d'algú ja mort i no es creuaran mai. I tu, vius tranquil pensant que potser no et creuaràs mai amb el teu conte? O és que ets dels afortunats i privilegiats que heu trobat el vostre... Quanta gent mai trobarà el seu? Quants contes no seran trobats?

Em sembla profundament injust.

'Stop prohibicions inútils' i la desmobilització progressista

El Consell de Joventut de Barcelona (CJB), ha elaborat el manifest "STOP Prohibicions inútils. Cal canviar l'estratègia" en el qual demana la retirada de les darreres campanyes de comunicació sobre temes de civisme elaborades per l'Ajuntament, com el díptic "STOP Actes Incívics" o els adhesius amb pictogrames en els quals es recomana anar vestit per la ciutat. 

El document remarca que les noves campanyes municipals talment com la 'ordenança del civisme' tornen a estar mal enfocades i demana un canvi de rumb en les polítiques de convivència de l'ajuntament, per tal que estiguin més dirigides cap al foment de la cohesió social, la participació i la resolució mediada de conflictes.

Un altre cop, torno a estar totalment d'acord amb les campanyes del CJB i estic content de veure que ICV ha estat històricament l'única força a l'ajuntament de Barcelona que ha tingut aquesta sensibilitat. ICV va ser la única força que va votar en contra de la ordenança (PP es va abstenir per fluixa) i va fer campanya en contra de la via ordenancista que denuncia com a incíviques conductes i comportaments derivats de l'exclusió social i produïts per situacions de vulnerabilitat a més que criminalitza l'ús de l'espai públic.

Recentment, ICV s'ha tornat a posicionar en contra d'aquesta deriva ordenancista que l'alcalde Hereu sembla que vol posar com a eix central d'aquest últim any de mandat. No deixa de ser una posició incòmoda que el soci majoritari del govern de la ciutat tingui una deriva com aquesta (a la que s'hi suma un decret d'alcaldia com la prohibició del burka) sobretot pel poc marge de maniobra que té ICV més que mostrar la seva disconformitat.

La estratègia del PSC que al meu entendre és equivocada, respon a un enfortiment de la proposta dura i el discurs que criminalitza la immigració, la pobresa i la joventut que té CiU i el PP de la que ERC tampoc n'acaba de desmarcar-se'n clarament.

Més enllà de criticar el tríptic  polèmic (aquí a la dreta), volia expressar la meva preocupació per la desmobilització de la població progressista tant a Barcelona com al nostre país, a l'estat i Europa. Aquesta desmobilització, que alguns bategen de desafecció, crec que beneficia de manera flagrant als partits conservadors.

S'apropen temps molt determinants i extremadament importants en els que en un context de crisi podem patir grans amputacions als poders públics i a l'estat del benestar per part dels partits liberals i no vull pensar que sigui casualitat que coincideixi en el temps amb la desafecció més gran dels votants d'esquerres.

Crec que és ara quan la força dels partits d'esquerres (i que exercim com a tal) farà més falta per a que Europa no liberalitzi més el sistema que ha portat la crisi, per a que Espanya no retalli drets i baixi impostos, per a que Catalunya no privatitzi l'educació i la sanitat i per a que Barcelona no desmunti i retalli la xarxa de serveis socials que per saturada no deixa de ser única en les grans ciutats europees.

En fi, no és precisament la meva obsessió criticar i desgastar el PSC, en absolut, per equivocada que cregui que sigui la seva estratègia política. La meva obsessió d'ara en endavant és i serà combatre l'abstenció del votant d'esquerres, combatre el "tots els polítics són iguals", fer veure a tota aquesta gent que ICV tenim clar el projecte de ciutat i de ciutadania que volem i que necessitem més força per a evitar derives d'altres, que s'ha de votar més que mai i més críticament que mai. Que un cop privatitzat tot plegat, serà molt difícil arreglar-ho.

Juliol

Frase del mes: Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3% 

Això va dir l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Pascual Maragall el març de 2005. Sembla que cinc anys més tard sabem que efectivament Maragall va cometre un error amb aquesta declaració però no perquè fos una falsa acusació sinó que pel que diuen els diaris últimament estaríem parlant que les comissions il·legals que convergència estaria cobrant de les constructores seria d'un 4%.

Sembla que la població no se n'adona de la gravetat d'aquest cas. No estem parlant d'un polític corrupte (cosa molt greu) sinó que estem parlant d'un finançament il·legal d'un partit sencer. Ahir el jutge del cas hotel del palau va imputar el regidor i el gerent de l'àrea d'urbanisme. Hem de saber situar cada cosa al seu lloc, del que s'acusa García Bragado és d'accelerar el procés de l'hotel i saltar-se els passos legals, no de treure'n cap benefici econòmic.

De ser cert, hem de condemnar les dues conductes, però personalment, no accepto que CiU intenti esquitxar a tothom amb un cas com el de l'hotel del palau que no té ni de lluny l'envergadura ni la gravetat com és el finançament il·legal d'un partit polític amb fons públics.

I com sempre dic, tampoc accepto que es posi a tots els polítics al mateix sac com a preludi del vot en blanc o de l'abstenció. Recomano en aquest sentit la lectura d'aquest article del Pere Nieto.

Cançó del mes: Talls nets d'arrel - Inspira (Escapistes)

Inspira ha gravat un nou disc, escapistes i el traurà amb amniòtic rècords. Ja ha fet una avançada de tres cançons al seu myspace, la primera d'elles, la que he escollit com la cançó del mes. Aquest nou disc, escoltant el primer tast que ens presenten, avança cap a un so més acústic i fins i tot tribal sense perdre en absolut potència i al meu entendre, guanyant matisos i ampliant el ventall estilístic sense perdre la identitat molt característica que li dóna en Jordi Lanuza, líder i cantant del grup. Un molt bon disc i un gran pas endavant que desenvolupa les intencions del primer disc (cova placenta) fent-se més autèntic, rústic i instintiu. No patiu que quan surti el disc en sereu informats tant des d'aquí però sobretot pel ressò que estic segur que tindrà.

Ja sabeu que podeu escoltar les cançons del mes a la llista de reproducció d'Spotify.

Recomanació del mes: Activitats d'estiu d'Horta Guinardó

Els Centres Cívics, Casals de Barri del districte d'Horta-Guinardó, l'Espai Jove BocaNord han programat vàries activitats gratuïtes pel juliol que valen molt la pena i que per desgràcia poca gent coneix. Acosteu-vos-hi si teniu la oportunitat.

A l'estiu del 2010... els vespres són a la Vall d'Hebron [programa]

Els dimecres de juliol cinema a l'aire lliure als jardins de Can Brassó i els dijous espectacles de música en directe, circ, humor, màgia i projeccions a la terrassa de la Pl. Meguidó.

Stripart [programa]

Mostra de joves artistes. Pintura, fotografia, disseny, escultura, arquitectures efímeres, poesia visual, instal·lacions, performances, música, videoart... Inauguració el dissabte 3 de juliol. visita el web

Caminart pel Carmel [programa]

Un projecte pensat en potenciar l'art en l'espai públic amb recursos artístics provinents del propi barri on el públic es mourà pel barri, es desplaçarà per una trajectòria propera trobant els diversos focus de creació artística específicament pensats per a cada localització.

Després de la segona retallada: autodeterminació

Ja tenim sentència del TC sobre el recurs del PP al nou estatut d'autonomia de Catalunya. Un nou estatut que es va promoure gràcies al pacte del Tinell i el qual va patir la primera retallada abans d'arribar al congrés per un pacte CiU-PSOE.

Com diu un reconegut catalanista* del meu barri, per sentir-te decebut per la manera com s’ha esdevingut un fet, cal prèviament haver posat esperança i il·lusió en un determinat desenllaç que consideraves positiu i per tant, tot i que la meva reacció no ha estat de sorpresa, si em sento una mica decebut és perquè dec ser una mica il·lús. Influències de Hollywood on els bons sempre acaben guanyant...

A mi em sulfura, però, aquesta actitud de consens i unitat que els partits catalans estan mostrant. Em sembla hipòcrita per part de CiU i PSC, artífexs de la primera retallada que va patir l'estatut que el 90% del parlament de Catalunya havia aprovat. De tota manera, sí, unitat i fermesa. Però per fer què? Es necessita fermesa per fer una manifestació? Quina és la resposta que ha de fer Catalunya com a nació per respondre al fracàs de l'intent de Catalunya d'obtenir més autogovern?

Personalment crec que ara per ara ERC ha sabut vendre molt bé la idea d'independència com a única solució a la crisi estatal que s'ha obert. Entenc el seu raonament, però no crec que sigui cert allò de "única solució". Crec que l'independentisme està aglutinant un seguit de persones que realment el que volen és autodeterminació, el dret d'una nació per decidir sobre la seva sobirania, unilateralment. Però sincerament crec que unilateralment no només es pot declarar la independència.

Serà extraordinàriament complicat i dur. Perquè és inconstitucional, perquè l'estat espanyol no ho permetrà i perquè Europa tampoc s'hi mullarà depèn de com. Però per inconstitucional que sigui, Catalunya té el dret a decidir i dir què vol ser, com ho va fer votant l'estatut d'autonomia però sense haver de demanar permís.

Per tant, davant del fracàs que representa la retallada del TC, la meva opció és l'autodeterminació, la unilateralitat per decidir quina relació volem amb espanya. Jo m'hi vull federar tenint la nostra pròpia Agència tributària, la nostra política lingüística, gestionant les nostres infraestructures, etc. 

Crec que això ho puc dir unilateralment de la mateixa manera que un independentista demanarà l'estat propi. Oi?

__________

* Entengui's catalanista com a persona preocupada per la cultura catalana, que defensa el seu dret a l'autodeterminació però mai com a una única preocupació ni lluita.

Sonarmàtica 2010

Avui arrenca el Sónar 2010 a Barcelona i com alguns sabeu, dins de la programació cultural del Sónar hi ha SonarMàtica, un espai expositiu al CCCB que aquest any va entorn de la robòtica:

(Back to) the robots

Una cadira que s’auto-desmunta i s’auto-construeix, robots que vigilen, toquen el violí o guien l’usuari per a dibuixar el seu autoretrat, mascotes robòtiques i artefactes maquinals que se suïciden, tots ells, i molt més, protagonitzen una mostra amb la qual SonarMàtica torna a les seves arrels; un “back to the ro(b)ots”. Tal com cantaven Kratwerk al seu clàssic de 1977: “We are programmed just to do / Anything you want us to / We are the robots…”

Ahir vaig estar muntant el meu espai, el metal·lòfon i el violí tocaran una peça inèdita de'n Pau Vallvé cada 15min dins de l'espai que hangar té al SonarMàtica. A mi encara se'm fa estrany veure el meu projecte dins d'una moguda de tant envergadura com és el Sonar, veure la meva presentació en un cartell al costat dels meus 'bitxos' o en una pàgina pròpia al web del Sónar:

El “Violí MIDI” i el “Metal·lòfon MIDI” sorgeixen com a part del projecte de disseny i construcció d’un entorn musical automàtic. Aquest entorn ha de permetre tocar en directe i per això s’ha dissenyat manejable, fiable, estable i totalment portable. El projecte té el seu origen en la reflexió de l’ús de la robòtica com a eina per la creació i l’actuació musical. Els mitjans i l’entorn influeixen i condicionen el procés de creació de l’artista. Un nou entorn, un nou llenguatge i una nova interfície produiran noves creacions, nous estils musicals. Parlem doncs d’un nou format que qüestiona els límits dels conceptes cantautor o banda musical.
 

Els instruments robotitzats fins al moment són un instrument de percussió polifònic i un instrument melòdic de corda fregada. Queden per abordar altres timbres, registres i funcions musicals. A l’horitzó del projecte es preveu la creació d’una interfície adaptada a les característiques de cada instrument convertint el conjunt musical automàtic en un entorn musical automàtic. A més, el projecte contempla la senzillesa constructiva, la reutilització de components així com el hardware lliure (Arduino) així com el protocol MIDI per la flexibilitat que proporciona.

Joan Vallvé presenta el seu projecte final de carrera d’Enginyeria Industrial desenvolupat en gran part al centre de creació artística Hangar. El seu treball es centra en l’ús de la robòtica com a eina per la creació musical. Va col·laborar amb el Music Technology Goup en el projecte de la Reactable i ha estat vinculat de manera activa a la música en projectes com Estanislau Verdet, Se atormenta una vecina i u_mä, que incorpora també el seu “Metal·lòfon MIDI” als directes.

Música composta per Pau Vallvé.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la gent del Sónar i a l'hangar. Aquí us deixo amb el primer video 'casero' del duet composat pel Pau que estarà sonant al CCCB des d'avui fins dissabte a la nit:

Campanyes electorals sostenibles?

ICV com tots els partits, estem escalfant motors per encarar un any importantíssim pel futur de Catalunya i Barcelona. En aquest ambient de reflexió, neguit i ganes de començar la carrera que precedeix qualsevol cursa de resistència, l'atleta té el temps de pensar quina estratègia prendrà i crec que ICV hem de tenir un debat que d'alguna manera hem anat esquivant sempre.

Enfocant la cursa ens trobem el problema de sempre, ICV no té recursos per jugar a ser un partit gran. Ni en diners, ni en nombre d'afiliats, ni votants. Quines solucions trobem dins del mateix ideari d'ICV en problemes com aquest? La sostenibilitat.

No només és qüestió de coherència, vull reivindicar un canvi cap a la campanya el·lectoral d'ICV sostenible perquè la sostenibilitat funciona i ha de ser la nostra aposta.

Com apliquem la sostenibilitat a les campanyes electorals?

El model econòmic capitalista no és altre que el de les campanyes actuals. Les campanyes el·lectorals actuals són campanyes de cartells, banderoles, pancartes i eslògans d'un sol candidat. Campanyes d'un sol ús,  campanyes molt costoses, que generen grans deutes (i per tant, grans favors als bancs), i generen grans residus. A ICV no podem estar-hi còmodes, hem de canviar el nostre model de campanya electoral, la campanya electoral sostenible:

1. Sostenible econòmicament. Altres partits no tenen problemes de diners, ICV no té ni de lluny els recursos econòmics ni les donacions de les que els altres partits gaudeixen, quins són els conceptes que nosaltres plantegem políticament entorn la sostenibilitat econòmica:
1. Material de llarga vida: hem de plantejar-nos si és lògic gastar-nos els diners que tenim amb pocs cartells, banderoles i pancartes que no podrem tornar a utilitzar. És molt més sostenible entendre que la inversió de disseny i fabricació de tot el material de campanya pugui ser ideat per a poder utilitzar en diferents el·leccions i candidats. Contraposem la campanya personalista i d'eslògans efímers envers la campanya d'idees i valors. Quantes banderoles i pancartes tindríem al cap de 4 el·leccions? 
2. Optimització dels recursos: No podem malbaratar diners fent cartells ni esforços dels militants per penjar-los per ser tapats el matí següent. Per a què serveixen els militants i adherits durant la campanya? és productiu fer-los estar una tarda amunt i avall per enganxar 100 cartells? Són persones que poden explicar i convèncer de les nostres idees en punts clau de cada barri.
3. Valor afegit: La nostra campanya no pot basar-se en la quantitat, hem de buscar la qualitat. L'anunci al metro és molt més eficaç que 1000 cartells efímers al carrer per més barats que siguin, per públic potencial i per permanència de l'anunci. 
2. Sostenible ambientalment com en altres aspectes la sostenibilitat econòmica va en la mateixa línia que l'ambiental. A part del que apuntava, què és que ICV diu  en matèria ambiental?
1. RRR: Reducció, reutilització i reciclatge. Ja fa temps que el reciclatge és indivisible de tots els materials d'ICV tant de campanya com d'altres. La reutilització l'hem d'incorporar immediatament (ja en parlo a dalt) i la reducció de residus ens porta a apostar pel material digital i les campanyes cibernàutiques, audiovisuals... Cal fer el tomb i acostar el missatge d'esquerres a la xarxa ja que els mitjans de comunicació no ens són especialment afins.
3. Sostenible socialment. El camí que estem prenent polítics i mitjans de comunicació no és sostenible socialment. Cada eleccions es salden amb un major nombre d'abstencions i les campanyes el·lectorals també hi tenen alguna responsabilitat.
1. Les campanyes sumen. La feina d'una campanya ha de ser pensada per ser aprofitada en la següent, d'això podem extreure'n que la campanya ha d'estar centrada en el model de país o ciutat que tenim, la proposta davant de la resposta.
2. Participació i clima de campanya, sostenibilitat de vot. Fa temps que els grans partits no pensen a mig termini. S'estan duent a terme campanyes, precampanyes i preprecampanyes que l'únic objectiu que tenen està centrat en el nombre d'escons o regidors, és a dir, el percentatge de vot i no el nombre de vots. Hem de pensar en la sostenibilitat de la democràcia, el clima polític, la confrontació i la pica-baralla només persegueixen fer perdre vots a l'altre. El nostre objectiu ha de ser sempre guanyar vots, mai treure'n als altres.

De què tenim por?D'entrada, sé que molts posarem objeccions a qualsevol canvi important, crec que hi hem de pensar molt, però no ens tanquem d'entrada. Que no és el que ens passava fa un temps quan parlàvem de sostenibilitat? Intentant respondre a algunes inquietuds i objeccions, m'agradaria aclarir què no vol dir el que proposo modestament des d'aquest article:

No vol dir que...

...el candidat desaparegui. Les campanyes electròniques, els spots de TV i els actes de campanya han de promocionar el candidat, la gent segueix volent saber qui vota.
...els militants no treballaran. Els militants poden assumir molta feina, la gestió de tot el material reutilitzable, la recuperació del material, establir-se en punts clau dels barris donant difusió de les nostres propostes.
...ICV desapareixi del carrer. No fer cartells d'un sol ús no ha de voler dir desaparèixer del carrer, banderes, pancartes (que amb el temps s'acumularan), anuncis al metro i campanyes a internet tindràn més presència que cartells d'un sol ús que queden tapats en una tarda.
...no podem parlar de temes actuals. Que la nostra campanya es centri en la proposta no vol dir que no poguem parlar dels problemes i situacions socials actuals, al contrari, ens ha de servir per exposar el nostre model aplicat a problemàtiques actuals.
...no podem parlar d'altres partits. No confrontació vol dir no desprestigiar, l'objectiu ha de ser sumar vots, no restar-ne a altres partits. Hem contraposar propostes, donar lloc a la comparació. Sense parlar de les misèries d'altres partits, podem donar a conèixer les nostres mesures contra la corrupció i el finançament irregular dels partits.

Que quedi clar que no dóno ni vull donar lliçons a ningú, ni una proposta tancada d'una campanya perquè no en sóc especialista, no sóc sociòleg ni de lluny. Només intento proposar el que podem extreure del mateix discurs ideològic del partit davant de la deriva que estan tenint les campanyes el·lectorals.

Hem d'aplicar la sostenibilitat a la campanya el·lectoral, no per mostrar coherència ni per donar una imatge concreta, per a sostenir la democràcia i el nostre espai polític al llarg del temps.

El burka o com acabar amb la poca llibertat d'algunes dones

Després que Lleida prohibís el Burka i la Niqab als edificis públics amb els vots de PSC, CiU, PP, l'abstenció d'ERC i el vot en contra d'ICV, la moda s'ha estès a Tarragona, El Vendrell, Reus, Tàrrega i Cervera. Recentment, també, el PP de Barcelona va intentar-ho però per sort PSC, ERC i CiU no van exercir la coherència i mentre que PSC i ERC van votar en contra CiU es va abstenir (*). Partits flexibles a la sensibilitat del votant local?

[* a 14-J Hereu ha anunciat que prohibirà el burka als edificis públics per decret d'alcaldia]

S'ha obert fa temps, la veda a utilitzar la immigració amb finalitats el·lectorals i en temps de crisi sembla que és més llaminera. Algunes consideracions sobre el tema:

Quines conseqüències té prohibir el burka i la niqab a l'espai públic? Jo ho tinc clar, amb una prohibició no arreglem el problema, estem davant d'un problema greu de masclisme, si prohibim que les dones portin burka i niqab als edificis públics o a l'espai públic senzillament tindrem dones tancades a casa.

Quin objectiu tenen aquestes proposicions? No em crec que els partits que promocionen aquestes propostes o que en són còmplices no votant-hi en contra no entenguin que no és la manera d'aconseguir aquest objectiu. Estem parlant de pura gesticulació, que ja és greu, en un tema com la immigració podent produir més fractura social, que és gravíssim, i que d'aprovar-se les mocions empitjoren el problema i la vida d'aquestes dones cosa que em sembla espantós.

Qui està proposant tot això? Curiosament els que proposen aquestes prohibicions no han lluitat històricament pels drets de les dones ni estan a favor de l'avortament. S'erigeixen com a defensors de les dones només quan es tracta del burka, la niqab o el vel a les escoles.  Han criticat mai l'església per a que doni els mateixos drets a la dona que a l'home? Han demanat mai que les monges vagin sense el seu "vel"?

No estan defensant el dret de la dona que porta el burka. 

I ho saben. 

Aquestes poques dones no deixaran d'anar amb burka. 

I ho saben.

Aquestes poques dones seran obligades a quedar-se a casa perdent la poca llibertat que tenien. 

I ho saben.

Només és un argument més que situa la immigració al punt de mira, un gest que diu "Així no" i no va pas dirigit al col·lectiu migrat sinó al contrari. Va dirigit curiosament al qui té dret a vot. Fastigós.

Estic enèrgicament en contra que hi hagi dones que són obligades a portar burka o niqab perquè estic en contra de qualsevol forma de masclisme, la meva posició és, doncs, estar a favor de qualsevol acció o mesura que pugui millorar la situació actual de masclisme social, però aquesta no l'és, és tot el contrari. 

No em dóna la gana que partits que mai han defensat la llibertat de la dona donin lliçons als nouvinguts de feminisme així o qüestionant el vel i intentant-lo prohibir a les escoles. Em sembla d'una prepotència indigna donar lliçons de feminisme quan seguim tenint aquí la violència masclista que tenim, quan socialment aquí la dona no és lliure de imposicions estètiques, culturals i religioses de tota mena.

Que no ens enganyin ni ens pretenguin donar lliçons, lluitem contra totes les formes de masclisme, no contra l'islam.

Altre cop, després de Vic, em costa veure com els altres partits que s'anomenen d'esquerres es posicionen. La responsabilitat que a vegades diuen que tenen quan retallen drets socials, m'agradaria veure-la aplicada a temes tan seriosos com aquest.

Juny

Frase del mes: " Retallades i retallades"

Davant del problema de dèficit públic, Zapatero ha tirat endavant un seguit de retallades i ha instat la Generalitat a que faci les seves. La comparació és totalment il·lustrativa, hi ha maneres i maneres de lluitar contra el dèficit:

• Fiscalitat
• Govern Espanyol: 
• Cap mesura
• Govern Català:
• Augment del IRPF a les rendes més altes (voteu a l'enquesta del mes!)
• Augment dels impostos als cotxes més contaminants
• Fiscalitat sobre transaccións immobiliàries
• Augment del impost de les transmissions patrimonials (No afectarà als habitatges de protecció oficial)
• Augment Impost actes jurídics i documentats
• Pla de lluita contra el frau fiscal
• Retallades socials
• Govern Espanyol 
• Congelació de les pensions
• Retallades en la llei de dependència
• Govern Català
• No afectarà a les prestacions socials i en especial a la llei de dependència, ni escoles bressol
• Retallades de sous
• Govern Espanyol
• Reducció del 5% dels sous dels funcionaris
• Govern Català (ICV-EUiA no comparteix aquesta mesura imposada per l’estat)
•  Aplicació de la mesura obligada per llei
•  No aplicació en 50 societats mercantils de la Generalitat
•  Limitació del seu impacte percentual sobre els concerts:
• Concerts educatius, només aquells que tinguin equiparació salarial en l’escola pública.
• Concerts sanitaris amb equiparació salarial al sector públic. En cap cas podrà afectar a la prestació de serveis.
•  Introducció d’una clàusula de recuperació salarial un cop finalitzat el pla de reducció de despesa.
• Altres retallades
• Govern Espanyol
• Eliminació del “xec nadó”
• Reducció de 800 milions d’euros a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament
• Reducció inversió pública
• Reducció de la despesa farmacèutica
• Reducció de sous dels ministres i alts càrrecs de l’administració
• Govern Català
• Manteniment del “xec nadó català”
• Introducció de la progressivitat: Cobrament en funció dels ingressos.
• Manteniment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament  
• Priorització d’aquelles infraestructures impacte social i ambiental
• Reducció de la despesa farmacèutica
• Reducció de sous als Consellers i alts càrrecs de la Generalitat i ampliació a tots els organismes dependents de la Generalitat.

(en verd les propostes introduïdes o modificades a petició d’ICV-EUiA)

vegeu la comparativa de mesures en pdf

Cançó del mes:  

Adelante Bonaparte (II) - Standstill (Adelante Bonaparte disc II)

Aquesta cançó de l'últim disc triple de Standstill estava pendent de recomanar quan finalment poguéssim escoltar-la al spotify. La veritat és que hi ha bastantes cançons molt recomanables al nou "disc" de Standstill. Tot plegat és una obra rodona en tres parts tot i que individualment hi ha grans cançons, també. Adelante Bonaparte (presentada en dues versions diferents), però també Hombre Araña (que recorda molt a cassets d'u_mä, per motius obvis), Ayer Soñé Contigo, Elefante o Cancion Sin Fin entre altres.

Ja sabeu que podeu escoltar les cançons del mes a la llista de reproducció d'Spotify.

 

Recomanació del mes: Sonarmática 2010
 

Sónar 2010 es farà el 17, 18 i 19 de Juny a Barcelona. Sonarmática és un espai d'exposició d'art multimèdia que en forma part i aquest any es centra en la robòtica. El violí MIDI i el metal·lòfon MIDI hi estaràn exposats tocant una cançó composada per en Pau Vallvé.

30 dies de Conseller a Horta Guinardó

Ja fa poc més d'un mes que vaig ser nomenat conseller a dedicació exclusiva del districte d'Horta Guinardó. Després d'aquest temps vull aturar-me un moment i fer una mica de balanç de tot el que he viscut, vist i après.

D'entrada el que m'ha sorprès més és l'ambient de respecte que es respira al districte. Entre entitats, veïnat, partits polítics i tècnics. Aprecio molt aquest respecte personal que hi ha, crec que és i ha de ser la base per treballar i veig que al districte s'ha treballat bastant per a que hi hagi l'ambient que hi ha.

M'agrada la manera de treballar que he descobert i que de ben segur ha contribuït a aquest respecte del que parlava. La interlocució amb les entitats i les associacions veïnals és constant. Això no és qualsevol cosa, apostar per les comissions de seguiment d'obres (Mare de Déu de Montserrat, Mas Guinardó, Casal de la Font d'en Fargues, enderroc del viaducte...) representen moltes hores pels equips tècnics dels projectes al final de la setmana i les reformulacions dels projectes que a vegades sorgeixen també.

No només parlem, però, d'interlocució en clau d'obres. Al districte la creació dels Consells de Barri i de les Comissions de Seguiment dels Consells de Barri s'estan encaminant cap a un canal real de participació deliberativa adaptat a la realitat de cada barri. Els models de gestió dels Casals de Gent Gran o la gestió cívica d'equipaments com serà el Casal de la Font de'n Fargues o el Punt d'Informació Juvenil d'Horta Guinardó també són un  exemple de la relació de confiança que hi ha entre les entitats i el districte.

En aquests 30 dies que porto fent de conseller, també he vist què es treballa i s'ha treballat. En aquesta direcció, cal aconseguir que els veïns i veïnes d'Horta Guinardó sàpiguen què s'ha fet durant aquests 7 anys que l'Elsa Blasco és regidora del districte. Cal explicar la transformació que ha viscut el districte amb actuacions importantíssimes i pendents de fa tant de temps com l'enderroc del viaducte, el parc dels tres turons, la recuperació de la masia de Can Fargas, l'illa d'equipaments del mercat del Guinardó, etc.

Francament, crític com sóc, fa un mes estava convençut que trobaria segur algunes coses que no m'agraden i hauria de veure com la meva ideologia no sempre estigués d'acord amb l'acció de govern. Puc dir que estic més que content, que estic sorprès i orgullós del que he descobert en aquest mes i sobretot de tenir la oportunitat de poder-hi participar.

Estrena dels meus 'bitxos'

Ahir a la planta -2 de l'edifici Tànger de la UPF, es van estrenar els meus 'bitxos' com a conjunt instrumental juntament amb un Theremin MIDI formant part d'un concert de l'Orquestra de Laptops de l'Esmuc.

Val a dir que va ser tot un èxit, en Graham va encarregar-se de composar en directe, en live-coding, el que tocarien aquests tres instruments. Va ser preciós, quan tingui el video no dubteu que el penjaré.

A part d'aquesta peça, el concert va tenir dues peces. La primera va fer el paral·lelisme del 'joc del telefon' amb tractament de senyals entre 5 laptops i el segon es basava en el vClon de l'Alex Barratxina on la cantant Laia Cagigal grabada en directe en video era loopejada i reinterpretada des de diferents interfícies.

Estic molt content, també de poder anunciar que tant el violí MIDI com el metal·lòfon MIDI, seran exposats (tocant una peça composada per en Pau Vallvé) al Sónar, a l'exposició de Sonarmatica del CCCB.

Dues recomanacions

Em ve de gust fer-vos dues recomanacions que tot i ser molt diferents en forma i tema, comparteixo molt el gruix dels continguts.

La primera és una reflexió de tot el procés de la reforma de la diagonal feta per Salvador Clarós, al blog Ecosocialistes de Sant Martí: La irracionalitat com a terapia


La segona és una noticia del Público contraposant les propostes de Zapatero per encarar la crisi econòmica i reduïr el dèficit públic a les propostes d'alguns intel·lectuals d'esquerres i a algunes propostes d'ICV: La izquierda económica plantea alternativas

En aquest sentit, m'agrada la cibercampanya que ha iniciat JEV sota el lema 'No és això ZP!':

Participació: des d'implicació a tantsemenfotisme

Ja fa temps que les esquerres van posar sobre la taula el concepte participació com a valor i tòtem de la democràcia. I arran de la consulta de la Diagonal, el tema  no pot estar més de moda. Em sembla que a vegades ens passem de llestos i pensem que sabem què vol dir i jo, personalment, puc afirmar que fins fa ben poc no ho he tingut clar del tot.

Fins a quin punt la ciutadania ha de ser urbanista/sociòloga/ideòloga?
On queda el límit de la confiança dipositada per la ciutadania en les el·leccions?

La meva primera reflexió al voltant de la participació és que s'ha de desmuntar com a tòtem indivisible i valor indiscutible. Hi ha fórmules de participació que s'adeqüen als moments i temes a tractar i depèn de quines i com es facin no aporten res de bo. En el concepte participació hi cap des d'una consulta amb respostes tancades com la de la Diagonal fins a un projecte de participació deliberativa com Carmel Amunt.

Quin tipus de participació volem per la nostra ciutat i els nostres barris?

La línia que estic descobrint que fa anys que es treballa al districte d'Horta Guinardó no es limita a preguntar, què vol? Una Escola Bressol o una Biblioteca? Des d'un punt de vista polític, interessa saber quines preocupacions té el veïnat i quines necessitats tenen els barris per planificar les transformacions, actuacions i mesures que cal prendre. I també cal projectar i executar escoltant els veïns i veïnes així com les entitats del territori. És una feina costosa i que porta moltes hores pels tècnics i polítics però és clau per el bon funcionament dels barris. Aquesta participació deliberativa, la que no admet posar-se medalles, la de seure a treballar conjuntament amb els que es preocupen pel barri, la del consens i el debat constant no sense diferències i desacords.

I quin tipus de participació vol la nostra ciutadania?

Sovint veiem gent que es queixa, que demana més proximitat i més informació dels polítics. Em pregunto si realment la gent vol 'persones normals' o prefereixen 'personatges carismàtics', em pregunto si la gent prefereix 'polítics dialogants' o 'líders ferms'. Sobretot, però, em pregunto si els veïns volen participar en la construcció del futur del barri o queixar-se del 'qué hay de lo mío' i del banc de davant de casa.

Per sort hi ha de tot. Però no és una majoria, ni molt menys, la gent que vol asseure's a treballar amb els tècnics i els polítics. Entenc que no es pot arribar a tot.

Avui, a la Comissió de Seguiment de la Font d'en Fargues, m'he quedat una estona xerrant amb el que ha estat l'únic representant dels veïns i veïnes no associats del barri. Entre altres coses, ens preguntàvem perquè no hi havia més gent no associada disposada a debatre i treballar un pla de futur per al barri i una de les raons que comentàvem és que possiblement la gent que vol transformar i vol implicar-se i treballar pel barri, acaba tard o d'hora a les associacions de veins i veines o a qualsevol altra entitat.

Sembla que la majoria de la ciutadania no entén què vol dir participació, doncs. Sembla que tothom vol participar però són una minoria els que s'asseuen a la taula.

De tota manera, crec que des d'Horta Guinardó es practica aquest tipus de participació  deliberativa, de persones disposades a dedicar temps i esforços en els Consells de Barri, les comissions de seguiment de les obres, en la gestió cívica d'equipaments com el Punt d'Informació Juvenil d'Horta o els Casals de gent gran, etc. I jo, personalment, crec que és la direcció que hem de continuar prenent.

Mentrestant hi haurà partits que segueixen defensant la consulta com a gran exemple de participació ciutadana. Ni el món ni la ciutat és blanc o negre.

Si volem una ciutadania que participa activament no crec que aquesta sigui la millor opció, ara bé, si volem omplir-nos la boca de participació però convertir el ciutadà en un concursant de Quieres ser millonario la opció clarament és la consulta ciutadana.

Carmel Amunt

Com sabeu, recentment he estat nomenat conseller a dedicació exclusiva del districte d'Horta Guinardó. Com vaig remarcar públicament, em fa molta il·lusió tenir l’oportunitat d’estar al servei de la gent i les entitats del districte on he crescut i que he vist créixer, representant la meva ideologia que és la de Joves d’Esquerra Verda i d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Amb aquest poc temps he pogut entendre lleugerament què representa ser conseller d'ICV en aquest districte. Poc a poc, em vaig empapant de quins projectes estan en marxa, quines actuacions estan previstes o s'estan executant. Alucinant, em fascina.

Quan el divendres passat marxava de la biblioteca Juan Marsé ho feia fascinat, optimista.

Sortia d'un acte de celebració del 10è aniversari Carmel Amunt i del Premi Nacional de Cinema atorgat a Claudio Zulián per el documental "A través del Carmel" co-produit per la plataforma. Quan la gent creu en el projecte en que treballen es nota i el projecte funciona, divendres a la sala d'actes de la biblioteca Juan Marsé es respirava aquell ambient d'il·lusió i ganes de treballar, d'implicació amb el propi barri.

Des d'aquí volia donar les gràcies a tota aquesta gent que des d'entitats, associacions i ciutadania uneixen forces en aquesta plataforma, perquè a més de tota la gran tasca que han i estan fent, contagien optimisme i ganes de seguir lluitant per un món més just.

Felicitats a Carmel Amunt i al Claudio Zulián. Són un exemple per a tothom.

Intervenció sobre el procés de la diagonal

Aquí teniu la meva intervenció sobre el procés de la Diagonal del plenari del Districte d'ahir 4 de Maig del 2010:

ICV-EUiA volem remarcar que tenim davant un debat sobre quin model de ciutat volem i per tant això va més enllà dels barris que afecta directament aquesta transformació, afecta a tota la ciutat. Per això creiem que la consulta és clau també aquí, a Horta-Guinardó.

Perquè hem transformar la Diagonal?

• ...perquè la Diagonal d’avui no és un espai ni per estar-hi ni per passejar, ocasiona conflictes entre vianants i ciclistes i té trams de vorera que no arriben al metre d’amplada.
• ...perquè té una accidentalitat viaria 141% superior a la mitjana de la ciutat.
• ...perquè la Diagonal d’avui no és eficient per al transport públic. el carril bus està col•lapsat i és un dels més lents de la ciutat.
• ...perquè la Diagonal d’avui no és sostenible ambientalment. és un dels carrers amb més congestió de Barcelona amb alts nivells de contaminació atmosfèrica i acústica.
• ...perquè si no disminueix el volum de vehicles, el col•lapse de trànsit s’ampliarà a l’Eixample i tota la ciutat.

Però la Diagonal no l’hem de transformar de qualsevol manera...

Les dues propostes compleixen uns requisits que expressen un model concret de ciutat:

• Treuen carrils de circulació per al vehicle privat i augmenten l’espai destinat als desplaçaments a peu.
• Refan els carrils-bici,
• Reserven per al transport públic una plataforma

I a diferència del que alguns diuen, la reforma ha d’incorporar el tramvia

ICV-EUiA hem plantejat sempre, amb coherència, i molts cops en solitari, la necessitat de connectar el Trambaix i el Trambesòs en superfície i per la Diagonal.

Estem convençuts que aquesta és la millor opció i en aquest sentit associacions com la de promoció del transport públic (PTP) ens avalen.

• ...el tramvia compleix les necessitats perquè pot transportar 1.400 persones més cada hora en cada sentit que un autobús d’alta capacitat (dels que no tenim a Barcelona).
• ...el tramvia és flexible perquè, sense necessitat de catenària, permet el pas encadenat de dues línies de bus ràpid d’alta capacitat en el mateix espai.
• ...el tramvia és el més adaptat. la gent gran, les persones amb discapacitat, pares i mares amb cotxets... el tramvia és la millor opció. Per això el tramvia és el transport públic més ben valorat.
• ...el tramvia és més ecològic és una aposta per la qualitat de l’aire i és menys sorollós.

Per últim remarcar el valor del procés de participació

Cal deixar clar que el procés participatiu no només és la consulta. El procés, com ha dit en Joan Martínez, comença el juny del 2009. S’han rebut i incorporat aportacions de més de 30.000 persones i entitats. Precisament com a conseqüència d’aquestes aportacions, per exemple, manté l’arbrat en una de les opcions i les dues redueixen l’espai dels cotxes i augmenten el de passeig.

La consulta ciutadana és la culminació d’aquest procés i és també innovadora amb el reconeixement del dret de vot a les persones que constin empadronades a Barcelona i majors de 16 anys independentment de la seva situació i nacionalitat. Són elements que de profund valor democràtic per a la ciutat.

Resumint,

1. Cal reformar la diagonal actual que està obsoleta i a punt del col•lapse
2. Cal transformar-la apostant per el transport públic i el passeig en detriment del vehicle privat
3. Cal que la transformació impliqui la connexió dels tramvies
4. Estem davant d’una innovació històrica en qüestió de participació ciutadana a la ciutat i fins i tot a nivell europeu.

Maig

A primer de Maig un cop reivindicada una sortida social i sostenible de la crisi, faré l'actualització del mes.

Frase del mes: " + Seguridad "

Amb el famós fulletó del PP de Badalona s'ha destapat el populisme i en un tema tant delicat com la immigració. En moments de crisi no es pot jugar a la xenofòbia ni a l'ús electoralista de la immigració. I em sap greu la campanya electoral que ens espera, perquè així com n'hi ha que responem més durament, n'hi ha que menys però fins i tot alguns com CiU s'apropen molt a la posició irresponsable però ben valorada electoralment del PP respecte la immigració. Ja ens havia advertit l'alcalde de Vic (s'ha de dir que PSC i ERC el van recolzar) però S.O.S. racisme ens avisa que no és ni de lluny l'única població que fa aquest tipus de discriminació.


Ràpìdament, Joves d'Esquerra Verda, va respondre amb un fulletó irònic que pel que sembla està aixecant bastant rebombori.

Al cap d'unes hores va aparèixer inundant el Facebook el monòleg d'Andreu Buenafuente que també feia el mateix gag, clar, amb més gràcia i més ben fet:



En tot cas, me n'alegro que la societat reaccionem més o menys ràpidament en contra d'aquests casos de xenofòbia...

Cançó del mes: L'Ocell - Joan Colomo (Contra Todo Pronóstico)


Segueixo amb la tradició de transmetre últims descobriments meus en música en la cançó del mes, no puc dir gran cosa, doncs, m'agrada molt aquesta cançó de'n Joan Colomo tot i que no he aprofundit en el seu disc. Escolteu-la al spotify.

Ep, ja sabeu que totes les cançons del mes tenen la seva llista de reproducció!

Recomanació del mes: Ecosocialistes d'Horta Guinardó

Un blog de gent ecosocialista del districte, a part d'opinió també hi ha notícies variades de l'activitat i l'acció de l'ajuntament al districte d'Horta Guinardó, notícies que semblen poca cosa pels grans mitjans però que ens afecten de molt aprop. ICV ha de rendir comptes de què està i ha fet al districte d'Horta Guinardó, pot ser un bon canal per fer-ho a més de generar debat.

puntCAT

Un breu per dir-vos que tot i que a efectes pràctics tot segueix sent igual, m'he fet amb el domini:

www.joanvallve.cat

 

No cal dir que em fa molta il·lusió, per això només ho escric. Així que ja sabeu, al walden III de moment s'hi arriba de 3 maneres:

1. www.joanvallve.cat  
2. www.joanvallve.com  
3. o l'original joanvallve.blogspot.com. 

Ja ho diuen, tots els camins porten al Walden...

Linòleum ja és al Spotify

Qui encara no sàpiga qui és o no l'hagi sentit, obligat, aquí teniu el link d'Spotify:

Maria Coma - Linòleum (2009)

Ha estat un bon regal de Sant Jordi, sí senyor!

Sant Jordi

Avui és sant Jordi, i com és tradició aquí teniu la Rosa i el Llibre:

Ja us els ben regalo.

...a la contra

Em preocupa molt últimament una constant que estic notant a l'hora de parlar i sentir opinions des de fa ja un temps. Sembla que s'ha normalitzat i fins i tot que es valora molt socialment la posició individual i col·lectiva "a la contra".

No destapo res, fa temps que els sociòlegs i demés ens parlen del fenomen NIMBY (Not In My Back Yard: no al meu pati de darrere) però parlo d'un fenomen una mica més general. Parlo de la simpatia que genera qualsevol plataforma en contra d'alguna acció, sobretot, alguna acció de l'administració. A més de la simpatia, però, sembla que és més notícia que hi hagi un grup 'a la contra' que una majoria a favor d'alguna cosa. Que una plataforma busqui tots els recursos que té a l'abast com pot ser la premsa per utilitzar d'altaveu a la seva queixa s'entén i ho trobo totalment lícit però em sembla que en aquest aspecte els mitjans de comunicació haurien de voler desgranar quina és la opinió real de la població, ni que sigui per orgull.

Però no vull parlar de les plataformes veïnals, de comerciants o altres ni de la premsa. M'agradaria parlar del fenomen a nivell individual. Ha arribat un moment on confonc i no sé diferenciar si és un acte reflex o una conducta induïda per el clima de desconfiança i desafecció cap als poders públics i els polítics en general.

No se si estareu d'acord amb mi quan dic que no és estrany, quan un llegeix o sent una notícia o anunci d'una acció o mesura de govern, o de l'ajuntament o del districte, la reacció immediata de l'individu és de desconfiança i de recerca d'arguments pels que està en contra. Em fa la impressió que el clima de desafecció i desconfiança (un dia parlarem de com hi hem arribat) situa el ciutadà 'a la contra' d'entrada.

Compte, sóc un defensor del dret de queixar-se, de dissentir i discutir, estic en contra de moltíssimes accions i mesures. Però crec que s'està donant valor a l'oposició per l'oposició, socialment es valora més algú que critica els polítics, l'ajuntament, el govern... sovint destructivament. Que s'entengui que no critico la posició a la contra, sinó el fet que es valora per sobre dels arguments.

L'última conseqüència i un bon exemple del que exposo és com ha rebut la ciutadania tot el procés participatiu, que culmina en una consulta, de la reforma de la Diagonal a Barcelona. D'entrada un procés així de reforma d'un eix principal de la ciutat, en la direcció de fer-lo més accessible, amb transport públic i per al passeig, hauria de generar il·lusió a la ciutadania. Tot el contrari del que sento al meu entorn que ja considero participatiu i preocupat per la ciutat.

És hora de donar valor als arguments, més enllà del posicionament al que condueixin aquests. Només així construirem i ens mourem cap a algun lloc com a societat, ciutat i país.

Abril (tornem-hi!)

Com heu pogut veure en l'anterior post, el responsable del parèntesi al blog, el violí MIDI, ha quedat més o menys apartat a l'espera de notícies que poden ser molt bones. Anem amb l'hàbit que ja havia oblidat...

Frase del mes: "Perquè cal reformar la Diagonal, ara?"

Al voltant de la reforma de la Diagonal estan creixent molts arguments que la posen en dubte. Són arguments, però, que no pertoquen a la consulta ni al procés participatiu sinó que surten de la desconfiança i la desafecció al voltant de la política. La reforma és urgent, necessària i el procés participatiu representa un avenç en la participació a Barcelona donant vot a partir dels 16 i als immigrants censats a Barcelona.

Tinc moltes coses a aclarir sobre la diagonal així que estic preparant un post monogràfic que properament publicaré. Per als que vulgueu arguments, un document clar i senzill però molt rigorós sobre el tema: La nova Diagonal a debat. Visió política. Visió tècnica i aquí teniu un Decàleg en suport a la reforma de la Diagonal.

Canço del mes: Lisztomania - Phoenix (Wolfgang Amadeus Phoenix)

Una cançó que no em puc treure de sobre aquest últim temps. No coneixia Phoenix. Vaig descobrir-la a la recomanació d'aquest mes:

Recomanació del mes: Llista del Vinil() de l'Spotify
 

Molts de vosaltres ja sabeu què és el bar Vinil() (recomanat el Desembre del 2008). Un dels bars de moda de Barcelona, al carrer Matilde 2 (al costat de la plaça de la Vila de Gràcia, antiga Rius i Taulet). L'amo és el fantàstic Jordi Lanuza (Inspira) que actualment està gravant als estudis Miau el seu segon disc, produït per en Pau Vallvé i que editarà amniòtic Records. Ja caurà la recomanació, seguríssim. En definitiva, el Vinil() (en Jordi) té una llista de reproducció de l'Spotify molt, molt recomanable.

Violí MIDI - Primer vídeo

Després de tant de temps sense passar per aquí, estic en condicions de penjar el primer vídeo del violí MIDI en el que he estat treballant. És el primer vídeo, en aquesta primera fase s'ha treballat tota la planta (disseny i construcció), la electrònica per controlar els motors i sensors i el programa que gestiona la recepció dels missatges MIDI i controla els motors en funció d'aquests.

La segona fase, s'ha de treballar l'acústica, l'afinació (veureu que no és gens bona) i l'optimització dels moviments dels motors per evitar soroll i guanyar rapidesa i precisió.

Espero que us agradi!

( )

He posat 'pause' al blog, si. El motiu principal és aquest:

























'el bitxo II' està en la fase final de construcció, ja veurem com funciona... m'està absorbint.

A la mínima que soni penjaré el primer vídeo.


Segueix obert el concurs de noms!